Illa, un president contracíclic

I la normalització ha sigut ajudada pel Govern de Madrid, que va aprovar la llei d’amnistia. Una llei que va ser molt atacada, però que ha desinflamat Catalunya. Fins al punt que el mateix líder del PP acaba de dir, en el congrés del PPC, que calia "girar full". Però hi ha dues grans assignatures pendents. Una, que la llei d’amnistia –votada a les Corts i bloquejada pel Suprem– s’apliqui. És necessari que Puigdemont, líder del segon partit català, pugui tornar a Catalunya. I que Oriol Junqueras, el líder d’ERC, no continuï inhabilitat. ¿Feijóo pot suavitzar la seva posició, cosa que tindria un efecte positiu?

Però la segona assignatura pendent era la falta de pressupostos. Un país no pot funcionar sense i Catalunya encara sobreviu amb els del 2023 del president Aragonès, aprovats ja gràcies a un pacte transversal pel PSC i els Comuns. I aquest gran obstacle desapareixerà avui, quan el Parlament voti els pressupostos del 2026 amb la mateixa majoria (complicada) de la investidura.

Illa serà així un president contracíclic, perquè governar sense una majoria fixa no li haurà impedit –contra el que passa a Espanya i la convulsió d’altres països europeus– aprovar els pressupostos i obrir una etapa d’estabilitat. Avui, quan s’aprovin els pressupostos, la legislatura farà un pas de gegant i la presidència d’Illa haurà arribat a la majoria d’edat. Tindrà més poder i responsabilitat.

A més, el que aguanta un país –l’economia– va bé. La Memòria Econòmica de la Cambra, presentada fa vuit dies, confirma no només que el PIB català va créixer l’any passat un 2,7%, tres vegades més que la mitjana de la zona euro, sinó que el PIB per càpita, tan esgrimit pels economistes Fènix, ho va fer un 1,6% davant l’1,1% de la zona euro. Segons Carme Poveda, directora de l’informe, tot es deu al fet que en els últims anys –abans la productivitat s’aconseguia perdent llocs de treball– han coincidit un fort augment de la població ocupada, en gran part per la immigració, i un augment de la productivitat per hora treballada. El 2025 un 0,5%, davant el 0,1% de la zona euro.

I això ha sigut així perquè –malgrat el negativisme tradicional– s’està produint una recomposició del teixit productiu. Els sectors que generen més llocs de treball ja són els tecnològics i els serveis professionals i financers, de més valor afegit, davant la construcció i l’hostaleria. I les empreses amb més de 200 treballadors ja són 3.156, mil més que fa 10 anys. I aquestes empreses tenen més productivitat i paguen salaris un 30% superiors a les de menys de 50 treballadors.

Però la Cambra cita també els dos grans desafiaments per a la "prosperitat compartida" que pregona Illa. El primer és que la forta inflació del 2021 i el 2022 ha fet que el poder adquisitiu mitjà dels salaris s’hagi gairebé estancat. I els salaris inferiors a 19.000 euros (un 25%), que gasten més en alimentació, que ha pujat un 30%, han perdut poder de compra. Per això les noves mesures anticrisi de Cuerpo seran clau.

Notícies relacionades

El cos ho sap

¿On dormirà el 12 d’agost?

L’altre problema és que en els últims cinc anys a Catalunya (ja 8,2 milions) s’han creat 200.000 llars i només 65.000 habitatges. Per això els preus disparats amenacen tant el clima social com el creixement. I d’aquí no se surt amb dogmatismes sobre les grans forquilles, sinó creant més sòl per construir, moltes menys traves burocràtiques, millor xarxa de transports i formació professional, ja que les constructores tenen problemes de mà d’obra.

Aquests són els grans reptes de la segona part de la legislatura. La coalició que ha votat els pressupostos els ha de saber afrontar.