Un Nobel per a ella

1
Es llegeix en minuts
Un Nobel per a ella

viva

Diumenge al matí. A la taula del costat esmorzen un home gran i una nena de sis o set anys, suposo que la seva neta. La nena manté que les mosques són ocells petits i l’home li intenta explicar que s’equivoca.

–Les mosques són insectes –diu el vell amb l’autoritat cansada de qui ha estat tota la vida classificant la realitat.

–No –respon la nena–. Són ocells petits.

L’home mira al voltant com buscant ajuda. Quan els nostres ulls es troben, faig un gest d’impotència. No sé quina diferència hi ha entre una veritat i un conveni.

–Els ocells tenen plomes –insisteix ell.

–Els ratpenats no.

L’avi no es rendeix:

–Els ratpenats no són ocells.

–Perquè ho diguis tu.

–I les mosques tenen sis potes. Els ocells, dues.

–Perquè no els en caben més.

L’home calla. Hi ha silencis en els quals la intel·ligència canvia discretament de bàndol.

La nena suca una magdalena al ColaCao mentre una mosca descriu cercles sobre la barra. Vista de lluny, sembla un pardal minimalista. De fet, se m’acut, si un redueix una merla i li treu les plomes, el bec, els ossos i la dignitat, acaba obtenint una cosa semblant a una mosca. Compte amb les categories. Quan un aprèn que això és una cadira, allò un núvol i allò altre un cuc, deixa de mirar, deixa de preguntar-se. Els nens, per sort per a ells, viuen en un món líquid on les coses passen d’una família a l’altra sense necessitat de presentar documents.

Notícies relacionades

–Les mosques es diuen insectes i els ocells es diuen ocells perquè tothom hi està d’acord –es rendeix l’avi–. Si no vols que et suspenguin en Ciències Naturals o com es digui l’assignatura en la qual s’estudia això, també convé que ho acceptis o almenys fingeixis acceptar-ho.

La nena torna al seu esmorzar amb la serenitat de qui ha desmuntat la taxonomia occidental (i l’oriental) abans de les 10 del matí. Es mereix un Nobel.

Temes:

Intel