Inacció endèmica davant la corrupció
Com va escriure Benjamin Franklin, "millor ben fet que ben dit". I, en la lluita contra la corrupció, al Govern de Sánchez li han sobrat paraules i li han faltat fets.
A mitjans del 2024, quan creixia la pressió arran del cas Ábalos, Sánchez va presentar les línies generals del Pla de Regeneració Democràtica. Era el 17 de juliol. Dos mesos després, el Consell de Ministres va aprovar la iniciativa, que incloïa una trentena de mesures. Doncs bé, avui, la meitat d’aquestes propostes continuen encallades al Congrés i l’altra meitat ni tan sols han arribat a la Cambra baixa.
El mateix passa amb el projecte de llei d’integritat pública, anunciat fa un any per Sánchez per esmorteir, en aquest cas, l’impacte de l’empresonament de Santos Cerdán. El Govern preveu ara aprovar-lo al juliol, empès per la pressió dels socis davant la falta d’explicacions i l’absència d’accions concretes després d’intensificar-se els casos de presumpta corrupció que s’han instal·lat en el cor del Govern i del PSOE.
Entre les mesures estrella hi figura la creació d’una agència independent centrada en la prevenció de la corrupció, que, en cas de tirar endavant, arribarà tard per posar límit a les pràctiques que ara s’investiguen.
Aquesta radiografia de la inacció governamental davant les pràctiques il·lícites, documentada per Miguel Ángel Rodríguez i Iván Gil a EL PERIÓDICO, reflecteix amb cruesa l’abisme que hi ha entre les declaracions públiques sobre la necessitat de neteja en l’activitat pública i les decisions concretes que s’adopten per prevenir les irregularitats i depurar responsabilitats.
Sánchez va prometre aixecar un mur contra la corrupció, però el que s’ha construït s’assembla més a una coartada política. Quan les mesures no només arriben després de l’escàndol, sinó que a més la seva aprovació es dilata en el temps, la impressió és que la prioritat no és regenerar, sinó fabricar un relat en defensa pròpia.
