El partit davant el Parlament
Pedro Sánchez va sortir del Comitè Federal del PSOE amb un suport intern gairebé unànime tot just uns dies després d’una compareixença al Congrés motivada per l’exigència d’explicacions després de la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero i celebrada en un context marcat per la condemna a José Luis Ábalos i per les investigacions sobre Santos Cerdán, els dos últims secretaris d’Organització designats durant el seu lideratge. Aquests episodis reforçaven la responsabilitat política del president pels nomenaments, especialment el d’Ábalos, a qui va cessar com a ministre sense explicar mai les raons d’aquella decisió i va mantenir posteriorment com a diputat.
La compareixença, no obstant, amb prou feines va aportar elements nous. Sánchez va tornar a diferenciar entre responsabilitats penals i polítiques, però va evitar explicar com va ser possible que els dos últims responsables de la Secretaria d’Organització acabessin implicats en els casos que avui erosionen la credibilitat del PSOE i debiliten la seva posició parlamentària.
Aquesta debilitat va tornar a fer-se visible poc després, quan el PP, després de veure bloquejades a la Mesa del Congrés dues iniciatives seves i de Junts per instar la convocatòria d’eleccions, va aconseguir tirar endavant una proposició no de llei que instava el president a valorar la presentació d’una qüestió de confiança. I tot i que la iniciativa no tenia efectes jurídics i no equivalia a una retirada formal de la confiança parlamentària, que només pot produir-se a través dels mecanismes previstos per la Constitució, sí que va evidenciar, novament, que el Govern ja no disposa d’una majoria parlamentària estable i que alguns dels socis que van fer possible la investidura estan disposats a qüestionar la continuïtat política del president.
Notícies relacionadesNo obstant, el Comitè Federal no només va evitar obrir un debat sobre la continuïtat de Sánchez, sinó que va recolzar la seva decisió d’esgotar la legislatura malgrat la responsabilitat política derivada d’aquests nomenaments i uns resultats autonòmics inferiors als esperats, especialment a l’Aragó i Andalusia, on les seves exministres encapçalaven dues de les principals apostes territorials del partit. Aquest suport intern, no obstant, no modifica l’aritmètica parlamentària sobre la qual descansa la continuïtat del Govern.
L’actual situació de Sánchez reflecteix molt bé la tensió entre dues lògiques pròpies de les democràcies parlamentàries. La primera, que respon al disseny institucional, fa dependre la continuïtat del Govern de la confiança de la Cambra. La segona, que és la de l’Estat de partits, reforça el paper de les organitzacions polítiques en la selecció i el manteniment dels seus líders. Mentre totes dues coincideixen el sistema funciona amb normalitat, però quan deixen de coincidir el suport del partit pot sostenir un lideratge, però mai substituir la necessitat d’una majoria parlamentària estable per governar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
