Clarobscurs en l’habitatge

El nostre compromís amb el debat de l’habitatge, a més d’encoratjar el Fòrum i la informació d’actualitat, es plasma també mensualment a través dels continguts que agrupem sota l’epígraf Repte Habitatge, en què busquem corrents de fons que permetin conèixer i entendre aquest repte d’una manera més aclaridora. Aquesta vegada hem analitzat com i per què a 92 dels 153 municipis espanyols de més de 50.000 habitants els pisos se situen per sota del llindar de 200.000 euros, considerat pels experts com la frontera que permet als espanyols adquirir un habitatge sense posar en risc la resta de les seves necessitats bàsiques.

Aquesta constatació ens permet afegir dos elements al debat sobre l’habitatge a Espanya. La primera és que si els preus s’ajusten en aquestes ciutats és perquè hi ha una bona correlació entre oferta i demanda, és a dir, municipis on es construeix gairebé tot l’habitatge que cal. Això vol dir que, com sostenim des del primer dia, la principal política d’habitatge ha de ser promoure, agilitar i permetre la promoció d’habitatges allà on n’hi ha demanda. La segona conclusió avala la tesi segons la qual el problema de l’habitatge a Espanya s’ha d’interrelacionar amb el de la mobilitat. Moltes d’aquestes ciutats amb preus assequibles podrien acollir una part de la demanda si millorés el transport públic amb les grans àrees metropolitanes que tenen pròximes, com ara Madrid, Barcelona, València o Sevilla. Novament, constatem que la principal intervenció de les administracions en aquesta matèria s’hauria de concentrar en la planificació i en la sincronització entre l’oferta i la demanda, en comptes d’obsessionar-se amb el control de preus o dels usos dels immobles.

L’habitatge és una ferida oberta al cor de les societats desenvolupades. La impossibilitat d’accedir a aquest bé bàsic per al projecte de vida de les persones deixa sovint les classes mitjanes en un terreny de desemparament davant totes les formes que adquireix el populisme, especialment el de l’extrema dreta. I això és especialment greu entre aquells que s’han esforçat per formar-se i tenir una feina que en molts casos no els permet accedir a un lloc per viure.