Canvi climàtic: avançar sols no és avançar

Fa calor, i les temperatures extremes, i els incendis recents, tornen a evidenciar les conseqüències del canvi climàtic. I no només a Catalunya: una onada de calor altíssima ha castigat tot Europa l’última setmana, amb temperatures que han superat els quaranta graus arreu del continent, des de Lleida i les Terres de l'Ebre fins a Alemanya. Que, atenció: ahir va viure el seu dia més càlid des que hi ha dades, i el mateix ha passat a Polònia o a la República Txeca.

Estem davant un perill real, però que no és nou. El canvi climàtic fa molts anys que forma part de les nostres vides, i l’amenaça continua creixent, malgrat tots els intents per controlar-la. I el cost humà és cada cop més real. Perquè, atenció a la dada: segons el Ministeri de Sanitat, l’onada de calor recent ha deixat més de quaranta morts només a Catalunya. Més de 1.300 a tot Europa, segons l’OMS.

És més important que mai lluitar contra les conseqüències de l’escalfament global. Prendre precaucions contínuament i no abaixar la guàrdia. Perquè el perill no és només el sol. A França ja hi ha hagut més de setanta ofegaments de banyistes que fugien de la calor. La prioritat ha de ser tenir cura de la gent més vulnerable del nostre entorn directe, protegir-nos en el dia a dia. Però, a la vegada, no ens podem resignar a tractar només els símptomes sense parar atenció a les causes.

Notícies relacionades

Distribuir la prosperitat

Un equip per comptar amb un diari líder i influent

Continuem necessitant solucions reals, queataquin l’arrel d’un problema global. I aquí, el capitalisme ferotge, el consumisme desenfrenat, hi té una responsabilitat. Aquesta és la crua realitat de la nostra atmosfera: Al cel no hi ha fronteres ni duanes. Durant dècades, Europa ha liderat la transició verda del món, però les xifres mundials no enganyen: en ple 2026, les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen creixent, i també creixen la crema de combustibles fòssils i la demanda global d'energia.

Amb la nostra contribució no n'hi ha prou, per molt exemplar que sigui. Només cal mirar arreu: La Xina continua cremant carbó massivament. Els Estats Units de Trump giren l'esquena als pactes climàtics. I la “transició ecològica” ha deixat de ser una prioritat de molts governants. Potser hem de fer balanç i replantejar l’estratègia perquè aquesta és la gran paradoxa de fons: e efectes del canvi climàtic es pateixen de manera local, però la lluita s’ha d’afrontar de manera global. Perquè, en l’escalfament del planeta, avançar sols és el mateix que no avançar.