Entre l’amor i l’amistat

Durant aquells minuts eterns, vas passant imatges del catàleg infinit i els dubtes es multipliquen. ¿Una comèdia francesa amb actors que coneixes però no en saps mai el nom? ¿Un thriller nòrdic que et descobreix uns paisatges increïbles? ¿Una distopia que converteix les muntanyes de Montserrat en un planeta llunyà? ¿Un nou intent de Nicole Kidman per ser el centre d’atenció?

Notícies relacionades

El cos ho sap

¿On dormirà el 12 d’agost?

Fa uns anys el boca-orella de les recomanacions era més fiable, però ara tothom fa llistes de novetats. Per això, quan una descoberta funciona, s’ha de celebrar. Aquests dies, seguint un article de Juan Manuel Freire, m’ha agradat molt Alice and Steve (Disney+). Sis episodis de mitja hora que, com a bona comèdia intel·ligent, a estones et glacen el somriure. La premissa és senzilla: Alice i Steve són dos amics que volten els 50 anys; de joves havien sigut nòvios i aquella relació va derivar en una intimitat amistosa: s’emborratxen junts, s’ho expliquen tot. Ell és un solter que no ha trobat l’amor; ella està casada, instal·lada en la rutina familiar, i té dos fills. Llavors, un dia, el seu amic Steve i la seva filla Izzy, de 25 anys, s’enamoren, se’n van a viure junts i la complicitat dels dos amics salta pels aires. Alice no ho pot ni ho vol entendre

La trama avança com una variació sobre el clàssic tema de la guerra dels sexes, només que ara la batalla no és entre una parella, sinó entre dos amics que ho saben tot l’un de l’altre. Un dels mèrits és la tria dels actors: Nicola Walker, que coneixíem per The split, mostra un inesperat perfil còmic, i Jemaine Clement, còmic reconegut, hi respon amb una tristesa de gos apallissat que és entranyable. La sèrie es desplega amb uns diàlegs intel·ligents, de matís, i no descarto que si la gran oferta de sèries em torna a aclaparar, acabi triant de nou Alice and Steve.