Sánchez i Feijóo, xoc d’impotències

Uns i altres simulaven celebrar alguna cosa, però en realitat exhibien els seus límits. Sánchez reia perquè sap que aquesta votació no l’obliga jurídicament a res: no dimitirà ni se sotmetrà a una qüestió de confiança si no vol. Feijóo aclamava els seus perquè havia aconseguit fer visible que el Govern pot seguir a la Moncloa, sí, però sense el suport de la majoria del Congrés.

El que tots dos provaven d’ocultar era la seva pròpia impotència. La de Sánchez per governar; la de Feijóo per desallotjar-lo. El president ha perdut la majoria de la investidura i depèn d’uns socis que ja no actuen com a aliats estables i que ho observen amb una desconfiança creixent. El líder del PP pot guanyar votacions simbòliques, desgastar el Govern i acreditar-ne l’aïllament, però no disposa d’una majoria alternativa.

Notícies relacionades

Ostentacions i remeis ineficaços

El fantasma de Merkel

Sánchez resisteix; Feijóo espera. El primer avança per inèrcia, confiat que els seus socis no faran cap pas que vagi més enllà dels retrets públics. El segon espera que el corrent arrossegui el cadàver polític del president, tot i que en part del partit i de les bases comenci a instal·lar-se la sospita d’un dèficit de lideratge.

Espanya queda atrapada entre dues debilitats, la d’un Govern sense majoria per fer avançar la legislatura i la d’una oposició sense força per substituir-lo. No hi ha Pressupostos, no hi ha reformes de fons i el dia a dia es construeix al ritme dels sumaris judicials. La política espanyola no viu un duel de lideratges, sinó un xoc d’impotències del qual només pot brollar una legislatura en suspens.