El que la selectivitat mostra

Aquesta pregunta en la selectivitat de Catalunya és una de les de la discòrdia d’aquest any. Segons nois que es van examinar, no perquè la resposta fos difícil (51, segons ChatGPT), sinó perquè l’enunciat enrevessat va fer que els estudiants perdessin molt de temps per entendre el problema. Cada any hi ha un examen de la polèmica; a Catalunya, enguany els rockers de Canet de Mar s’han emportat aquest mèrit.

El problema és que els alumnes que s’han matriculat de Matemàtiques Científiques han registrat un suspens històric. Amb una mitjana de 4,18, aquesta és la pitjor nota de l’última dècada. Enguany hi ha altres dades negatives del balanç de la PAU a Catalunya: la nota mitjana (6,403) continua en línia descendent des del 2021; les assignatures científiques i tecnològiques són les que presenten més mals resultats; l’anglès pateix una tendència a la baixa... La dada més preocupant no és el percentatge d’aprovats –que fins i tot millora–, sinó la pèrdua progressiva de nivell en les notes mitjanes.

La frase clau de l’enunciat de la discòrdia és: "tots els veïns del municipi seguidors d’aquest grup s’apunten al sorteig". Calcular-lo no és tan difícil, però calia entendre-ho. ¿És just mesurar la comprensió lectora per avaluar el coneixement matemàtic en una prova tan important com les PAU? Des d’una posició de principis, la resposta és sí. Ara bé, si un alumne resol correctament problemes de probabilitat a classe, però falla en un examen perquè no interpreta bé un enunciat llarg, ¿què falla? Pot ser per falta de pràctica en lectura matemàtica o per un disseny de prova que introdueix una barrera lingüística excessiva.

Les crítiques d’estudiants i professors anaven en aquesta línia: els exercicis eren llargs, amb enunciats complexos i exigien massa temps de lectura i planificació. Fins i tot els qui coneixien la matèria afirmaven que no van poder acabar l’examen. Si durant els dos anys de batxillerat s’han avaluat coneixements i competències, ¿la selectivitat ha de mesurar la capacitat de resoldre problemes sota una pressió temporal? Si no s’ha treballat comprensió lectora, ¿té sentit demanar-ne a la PAU?

Notícies relacionades

Ostentacions i remeis ineficaços

El fantasma de Merkel

A les xarxes socials, pedagogs i professors tornen a parlar de la cultura de l’esforç. De l’heterogeneïtat a les aules, dels pocs professors especialitzats en algunes matèries, de les pantalles, de les condicions laborals dels professors... Les famílies també parlen d’un curs marcat per vagues, amb moltes aturades concentrades en la recta final, quan els estudiants de segon de batxillerat afrontaven dies decisius i intensius d’exàmens finals, repàs i dubtes. Molts adults coincideixen en una crítica a la totalitat: el sistema s’enfonsa, tot és un desastre, aquestes generacions joves no coneixen el sacrifici i no els formen bé. Suposats professors, per descomptat, sota anonimat, fan comentaris a les xarxes sobre els seus alumnes que, si de debò es dediquen a aquest ofici, deixen en molt mal lloc la seva professionalitat.

I en el camp de batalla, nois i noies que a la pública han sigut educats amb el mantra que la nota no els defineix i que no s’ha de competir i que, no obstant, veuen com les seves vocacions depenen d’uns decimals i d’unes mitjanes que sempre són més dolentes que les de batxillerat. ¿Per què? Perquè si durant dos anys els alumnes obtenen unes notes i un examen comú ofereix una imatge força diferent, el sistema educatiu té l’obligació de demanar-se què passa. La selectivitat no crea els problemes del sistema educatiu. Els fa visibles. La tasca és revisar com s’ensenya, com s’avalua i quins coneixements volem que dominin els futurs universitaris. De mica en mica, amb bona lletra, i que tots ho entenguem més bé que un concert a Canet.