Misteris químics
Misteris químics /
En el bronze, que és la suma del coure i l’estany, no hi ha manera de reconèixer ni el coure ni l’estany. Sorgeix de la seva trobada, però com una aparició. Les coses no són sempre fidels al seu origen. De vegades ajuntes dos elements relativament humils i apareix una cosa nova, dura, sonora, gairebé noble. El bronze, per si fos poc, inaugura una edat històrica, una civilització. No va ser només una barreja, en fi: va crear una metamorfosi cultural. Per això ens sorprèn. Hi ha persones que, quan estan soles, resulten corrents, però que a l’ajuntar-se amb d’altres produeixen un tercer ésser inesperat. Dues mediocritats poden generar una cosa d’una intensitat enorme. O al revés: dues intel·ligències brillants donen lloc amb freqüència a una amanida inerta. Hi ha converses que funcionen com a aliatges. S’hi entra sent coure o estany i se’n surt sent una altra cosa irreconeixible.
Les paraules coure i estany són bastant prosaiques. Bronze, en canvi, té ressonàncies èpiques: estàtues de pròcers, de generals, fins i tot de poetes premiats, a més de campanes, medalles, i trofeus sense fi. Sembla impossible que aquest terme procedeixi dels altres dos, igual que hi ha fills els trets dels quals no semblen venir de cap progenitor visible, com si haguessin heretat gens d’un desconegut.
I després hi ha el miracle químic en si mateix: que la realitat permeti produir aquests salts. Que l’univers no sigui una comptabilitat plana, sinó un lloc on les combinacions produeixen caràcters nous. L’aigua, per exemple, tampoc s’assembla a l’hidrogen ni a l’oxigen. De fet, si no coneguéssim la fórmula, no sospitaríem mai que un líquid capaç d’apagar incendis està fet de dos gasos, un d’ells inflamable. L’existència té vocació de novel·la fantàstica, però l’anomenem química per tranquil·litzar-nos. Potser el que suggereix el bronze, i les estàtues que s’erigeixen amb ell per a gaudi dels coloms, és precisament això: que vivim envoltats d’identitats aparents. Que gairebé res és només el que sembla ser. Que en el fons tots som aliatges.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
