Alguna cosa passa amb Mary Bennet
Ella Bruccoleri (Mary Bennet) en una imagen de La otra hermana Bennet /
Arriba una glopada de felicitat quan menys t’ho esperes. Si se’m donés la possibilitat de ressuscitar un ésser humà que no formi part de la meva família o cercle d’amistats no m’ho pensaria: Jane Austen. Per falta de temps no puc considerar-me janeïta o austeniana, que així es diuen els seguidors de l’escriptora. Ni tan sols darcymaníaca, terme encunyat per Martin Amis per descriure l’eufòric estat d’ànim col·lectiu que va posseir les espectadores de l’adaptació de la BBC d’Orgull i prejudici (1995) quan van veure Colin Firth banyar-se amb roba al llac de Pemberley, ai. Estic esperant la jubilació per rellegir-me la bibliografia de la britànica i després peregrinar fins als escenaris de les seves novel·les, però mentrestant torno a les pel·lícules i les sèries basades en el particular i infinit univers de l’autora d’Emma o Seny i sentiment, i també a tots els productes literaris que el recreen o hi rendeixen homenatge, incloent-hi Bridget Jones. M’he empassat i llegit autèntiques bestieses cursis i intranscendents, però constitueixen un bon antídot per a la carrincloneria d’aquests temps d’Àbalos i Zapateros en què les qüestions d’honor han passat de moda. L’última recreació austeniana és una joia i la recomano, La otra hermana Bennet, ficció d’època estrenada a Movistar Plus basada en el llibre de Janice Hadlow. Més refrescant que un ventall.
El títol es refereix a la Mary, la tercera germana de la família protagonista d’Orgull i prejudici, invisible com totes les del mig. Vaig haver de fer un esforç de memòria per situar-la al llibre i les successives adaptacions: tan insignificant resulta el retrat. Entossudida a tocar el piano i cantar (fatal) per als convidats, vergonyosa i somiquejant, no la caracteritza cap de les virtuts que guarneixen les seves germanes. La Jane és bonica; l’Elizabeth, espavilada, i les petites Kitty i Lydia, gracioses i alegres, tot i que pesades. La Mary no té etiqueta, fins avui, en què rep la bona mirada que totes les dones necessitem i es converteix en propietària de la seva existència. El que passa amb la Mary ho relata la protagonista de la sèrie de la BBC tot just començar el primer dels deu capítols de mitja hora: "No tenir un penic i ser poc afavorida és tremendament dur. O això ens va ensenyar la meva mare". Aquesta tòxica progenitora, tan intensa i ambiciosa com la va pintar Austen, resulta més egocèntrica i cruel en el tracte a l’aneguet lleig de la família. "La Mary té un cutis massa envermellit, és desmanegada, matussera. Caldrà conformar-se amb quatre bons matrimonis. Espero que no espatlli les possibilitats de les seves germanes".
A la Mary li agraden els llibres de temes àrids, sap escoltar i porta ulleres. I no es torna guapa i rutilant com Betty la Fea, ni trenca les cotilles de la societat, sinó que aprèn a respectar-se i troba el seu lloc sense falsejar-se. Menció a part mereix el catàleg de gestos que exhibeix l’enlluernadora actriu Ella Bruccoleri, de Mary desubicada i resignada en la vida social a Mary atordida pels avantbraços d’un cavaller, assertiva, desafiadora i per fi feliç. Una reivindicació de les persones que no encaixen i viuen per explicar-ho. Amb el seu galant, els seus balls, els seus salons de te i aquell humor malvat marca Jane Austen, molt necessari per patir tant idiota de saló amb aquesta calor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
