Allà on viuen els monstres

Resulta que l’auditori dedicat a Kennedy, un dels més emblemàtics de la capital, gràcies al patronat que el gestiona va canviar de nom i es va fer dir oficialment The Donald J. Trump & The John F. Kennedy Memorial Center for the Performing Arts. L’actual president almenys va tenir el detall de no eliminar del tot la figura de JFK, sinó de col·locar-se humilment al seu costat. Bé, siguem francs: per damunt seu. Un jutge va admetre la demanda en contra d’aquell despropòsit, d’aquella nova aventura megalòmana, i va ordenar que l’edifici tornés a la nomenclatura original. I, és clar, els operaris van haver de muntar una senyora bastida per esborrar la ingerència trumpiana. Mentrestant, a Chicago, unes altres lletres agafaven protagonisme a la imponent mola del Centre Presidencial del president Obama, una construcció certament peculiar (brutalista, en diuen) que ha rebut crítiques ferotges, però que, al meu parer, dialoga a la perfecció amb la tradició de Chicago, el bressol de la més coneguda escola arquitectònica del país. Les lletres s’incrusten a la torre del Centre Presidencial i formen part de l’estructura. 458 lletres de formigó, com qui no vol la cosa, amb una alçada, cada una d’aquestes, d’1 metre i 22 centímetres. Les frases que conformen aquestes lletres robustes són part del discurs que Obama va pronunciar en el 50è aniversari de la marxa de Selma, liderada per Martin Luther King pels drets civils. Mentre l’arrogància i el present que insulta el passat queien a Washington, la dignitat de la memòria s’imposava a Chicago.

Notícies relacionades

El cos ho sap

¿On dormirà el 12 d’agost?

No vull ser ingenu. Aquest Centre Presidencial d’Obama no neix del no-res ni té un finançament estrictament altruista. Jeff Bezos, per exemple, hi ha abocat 100 milions de dòlars i, probablement, més enllà de la reivindicació progressista, acabarà essent un punt d’atracció turística per veure els vestits de Michelle Obama, exposats en vitrines, i per comprovar com era el Despatx Oval (una reproducció mil·limetrada de l’original, pagada per la guionista Shonda Rhimes) abans que Trump l’inundés de xapats en or.

Però almenys hi hem vist (ha reviscut!) un altre tarannà. Mentre Trump celebrava els 80 amb combats sagnants a la manera del circ romà, convertida la Casa Blanca en un coliseu d’estar per casa, Barak i Michelle llegien Allà on viuen els monstres, el conte clàssic de Maurice Sendak, a un auditori infantil en la biblioteca del Centre. Mentre Trump afirmava que aquell espectacle de sang i fetge era "un dels dies més emocionants en la història de la llegendària Casa Blanca"; mentre un dels combatents masegat cridava que "Michelle és un home!", l’ex primera dama confegia un discurs memorable en la inauguració de Chicago. Sabem, certament, on viuen els monstres..