Editorial
Fets (menyspreables) provats
El soroll no pot impedir-nos veure la realitat. La sentència del cas de les mascaretes és contundent, emesa per unanimitat i no s’ha de confondre ni amb els informes policials ni amb els escrits d’acusació, que són conjectures. Estem davant fets provats que ni el sectarisme partidista més contumaç pot refutar sense considerar-los menyspreables, per la seva pròpia naturalesa, però encara més pel context en el qual es van produir. No només hi va haver tràfic d’influències i suborn, sinó que es va fer en plena crisi de la pandèmia, mentre milers de persones morien per falta de mascaretes i centenars de milers miraven d’ajudar desinteressadament. Tres individus: un ministre, José Luis Ábalos, conjuntament amb el seu assessor, Koldo García, i en cohabitació amb un empresari, Víctor de Aldama, van forçar diverses entitats públiques a comprar mascaretes a preus superiors al mercat i es van embutxacar les corresponents comissions, tant en efectiu com a través del gaudi de pisos o residències que pagaven els beneficiaris d’aquests contractes fora dels preus de mercat. Poques pràctiques polítiques i empresarials poden resultar més repulsives. I les penes imposades, almenys en els casos d’Ábalos (24 anys) i Koldo (18 anys), es corresponen al judici que fan la majoria dels ciutadans, que ho consideren, votin el que votin, una canallada. Que és el que va ser. Més discutible és la condemna a l’empresari corruptor, Víctor de Aldama, a qui se li han imposat només quatre anys per l’ajuda que ha ofert a la justícia. Una pràctica que no és nova i que s’ha aplicat en altres casos i s’aplicarà en molts d’altres.
Un punt a què s’ha parat poca atenció és que la sentència considera que els condemnats conformaven una "organització criminal". Vistos alguns sumaris en marxa i les declaracions d’Aldama no és descartable que en el futur es plantegi en seu judicial que en aquesta organització hi pogués haver altres membres amb qui es van cometre altres delictes. L’empresari corruptor ha apuntat directament a José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez. Tot i les ganes que tenen alguns, no és el moment d’avançar esdeveniments ni de prendre decisions polítiques com si aquestes insinuacions ja estiguessin provades, que no ho estan. Però aquesta precipitació de l’oposició no eximeix l’actual president del Govern, Pedro Sánchez, de donar explicacions de la confiança que va dipositar en Ábalos durant anys, en el PSOE i en el Govern, i de les responsabilitats que té en el control de l’activitat de l’administració que dirigeix. Més quan el que el va portar a la Moncloa va ser la lluita contra la corrupció. Abans de respondre davant la justícia, que ho haurà de fer arribat el cas, Sánchez ha de respondre davant els seus votants i davant els militants del seu partit. El ple d’avui no hauria de ser simplement una competició de qui és més corrupte ni un debat sobre el fang de la política actual. Hauria de ser una explicació minuciosa del president del Govern de quan i com va conèixer les barbàries d’Ábalos amb Koldo i Aldama i també de la manera que van trencar la seva confiança. Si es limita a l’atac perdrà la poca credibilitat que li pugui quedar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
