Estiu de ventiladors

El concepte de l’estrès tèrmic explica el que vivim. No només puja la temperatura al termòmetre, la humitat que acompanya aquesta calorassa, la forta radiació del sol i la falta de treva donen un quadre bastant exacte de la frustració que sentim a l’intentar adaptar-nos a les noves condicions climàtiques.

Notícies relacionades

Quan la terra tremola

Trump i els periodistes

L’últim estudi de Nature posa xifres al fenomen: calcula que ja comptem amb fins a 50 dies a l’any més amb situacions perilloses de calor extrema, d’entre 32 i 46 graus, sobretot a Espanya, considerat punt vermell al mapa mundial.

L’agència espanyola de meteorologia i el CSIC acaben de llançar la Plataforma Estatal de Serveis Climàtics, amb la idea de facilitar l’accés a la informació climàtica per a la presa de decisions, i està bé, perquè suma en els esforços per millorar la nostra adaptació. Però resulta inquietant que encara no ens prenguem seriosament l’emergència climàtica en espais públics, com el transport. En hospitals que no garanteixen prou ventiladors per garantir el benestar tèrmic, i obliguen el personal a portar el seu propi material. En escoles que no estan ben preparades per evitar els rigors de la calor als alumnes. En refugis climàtics que només en tenen el nom, de refugi: no tot pati interior es pot entendre com un espai segur en condicions extremes de calor. Adaptar-se no només és informar dels riscos, també és garantir la cura davant un dels reptes més importants que afrontem.