Optimisme

Avui pot ser un gran dia

Rafael Arturo Jiménez Rivero / ELD

Si un dia t’assalta un xut d’optimisme, recomano deixar que flueixi. No estan els temps per malgastar oportunitats d’aparcar la mala hòstia. Suposo que els periodistes ens hem guanyat a pols la fama de prestar més atenció a les desgràcies que a les alegries. D’acord, però no sempre és així. Hi ha un poble a la província d’Osca, de tot just mil habitants, on Ajuntament, veïns, pares i mares d’alumnes, s’han conjurat per refrigerar l’escola. És una magnífica notícia i per això la destaco. El poble és Albalate de Cinca i l’escola, del model rural agrupat, es diu Albeos. Ja que ningú resolia el misteri de la conversió d’aules en saunes, es van arremangar tots i, en un cap de setmana de treball comunitari, han aconseguit que les classes tornin a ser espais habitables per a l’estudi; fins i tot refugis climàtics. Moralitat: ¿estirada d’orelles a les administracions? Doncs sí, és clar; però jo prefereixo quedar-me amb l’esperit d’anar tots a l’una i confirmar que unir-se sempre és millor que fer la guerra pel teu compte.

L’altre dia, per exemple, un taxista de Madrid em va explicar que fa mesos que perd diners perquè inverteix part de l’horari laboral a cuidar el seu pare. El millor d’aquesta història és que els seus germans el van sorprendre amb una transferència econòmica que ell va rebutjar, però que el va fer emocionar-se quan m’ho explicava. Una altra història que destil·la humanitat. I enmig de tot això, un company de la ràdio pateix un greu accident de trànsit. Està vist que mai saps quan se’n pot anar tot a la merda. Però fins i tot llavors emergeixen dues bones notícies. La més important, sens dubte, que el nostre amic ha sortit del perill i ja rondina perquè està fart d’hospital. Tot i que tampoc és menor la segona: una onada d’afecte que l’atropellarà quan obri el mòbil i comenci a rebre visites. O sigui que sí, podem exercir de malastrucs, apocalíptics o addictes al costat fosc; però mentre siguem capaços d’expurgar històries de vida i aplicar l’ètica de la cura, entre tanta merda i tanta bronca, encara hi ha esperança. És el que té l’optimisme.

Temes:

Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris