El tobogan ZP

Llenegant així pel tobogan ZP, el progressisme hispànic es pot llagar la musculatura mentre els joves se’n van cap a la dreta al galop. Cada cop que es parla de l’expresident Rodríguez Zapatero com a far moral, l’esquerra perd milers de vots que havien ratificat la socialdemocràcia i ara estan en fase de depressió respiratòria. Hauríem de saber qui va posar en circulació el clixé hiperbòlic del "far moral", perquè potser va ser algun enemic de Zapatero. Al·ludir al "far moral" que va ser Zapatero ja és com dir que alguna cosa "et crida poderosament l’atenció" en lloc d’"em crida molt l’atenció" o dir de qualsevol embolic que és "kafkià", que un disbarat és "surrealista" o un embús de trànsit és "dantesc". No vol dir res.

En aquest segle XXI tan embolicat, es pot haver governat i no saber què és una societat offshore? És comprensible que, en dir això al jutge Calama, Zapatero volgués mostrar-se aliè a les perversions malèfiques del capitalisme per desmarcar-se de tanta bola sobre les seves activitats a la Xina, Veneçuela i el golf Pèrsic. Trames per blanquejar diners?: el far moral seguia il·luminant l’horitzó dels més desposseïts, vulnerables i solidaris. Per això, havia estat l’introductor del bonisme i l’Aliança de Civilitzacions. Incidentalment, tot això va generar antipolítica i antisistema alhora que legitimava les aliances consegüents de Pedro Sánchez amb Bildu o ERC.

No sabem si Zapatero va saltar del tobogan progressista per caure en la temptació o si tot era el mateix: la llum del far abraçava amb afecte Delcy Rodríguez, acceptava joies de qualsevol i seguia el compàs del lobby xinès Gate Center. Que això pogués significar que va influir en la política exterior del govern de PSOE-Sumar seria com haver posat l’Estat al tobogan.

Notícies relacionades

Actuar ja per guanyar el futur

La IA que enamora

Des de la dreta caldrà agrair a Zapatero que hagi accelerat el descrèdit del progressisme, encara més del que estava aconseguint el govern de Pedro Sánchez. Fins i tot el periodisme prosanchista ha plegat veles als platós, atordit amb l’apagada del seu far moral. Se’ls ha aturat el tobogan i s’han fet experts en dret processal.

Potser passarà a la història com a far moral incomprès o com el polític que ha generat més desconfiança ciutadana amb la política i les institucions. Sense confiança, les institucions públiques corren el risc de convertir-se en paper mullat. Aquesta llum moral no és encoratjadora en dies de declaració de renda, ni per a l’inversor estranger ni per a la reputació d’Espanya a la Unió Europea. Des d’aquest punt de vista té lògica que tot sigui una brutalitat més de Donald Trump.