Jonathan i les veus

En els primers minuts d’un xoc emocional, s’observen patrons comuns de llenguatge, atenció i regulació emocional. Els forenses adverteixen que la comunicació acostuma a ser fragmentada, repetitiva i poc ordenada. També analitzen la naturalesa del discurs: ¿el llenguatge és espontani o, al contrari, sospitosament elaborat? És clar que el desordre també es pot simular. I un element clau, el focus. El que més preocupa a qui truca a emergències és la víctima. Expressions com "vinguin de pressa" o "ha caigut" concordarien amb una demanda honesta, en contraposició a algú centrat en si mateix: "No ho he pogut evitar".

¿I el dolor? Immens el de qui no pot impedir una mort per accident. Però la criminologia també descriu que una persona que en mata una altra pot arribar a sentir una barreja de dolor, ràbia, alleujament, desesperació i remordiment. O, al contrari, reduir la culpa al no-res al convèncer-se que no hi havia cap altra alternativa. El dolor no demostra ni la innocència ni la culpabilitat.

Notícies relacionades

"Cronos", memòria i teràpia

Mastegot del TEDH a Marchena

La defensa, dirigida pel penalista Cristóbal Martell, vol guanyar el relat i convèncer-nos que va ser un accident, lògicament. Ingenus, vam creure que sabríem la veritat, perquè les veus ens emocionen. Però, afortunadament, els forenses no es basen en "sembla que patia" sinó en "què indiquen les proves objectives".

Ens fascinen i ens indignen aquestes històries exposades com pura pornografia sentimental. Protegits per la distància, explorem els límits de la condició humana sense qüestionar-nos el nostre voyeurisme. Es tracta d’un expresident del Govern presumptament corrupte o d’un presumpte homicida fill d’un magnat, deambulant per clavegueres plenes d’éssers humans.