Els Oscars no seran per a la IA

Les principals barreres s’han establert a les àrees d’escriptura i interpretació. En la categoria de guió la norma és clara: si el text no és essencialment humà no podrà optar a premis. Això, no obstant, no vol dir que s’exclou per complet la intervenció d’eines d’IA en l’escriptura. De fet, se’n permet l’ús com a recolzament auxiliar sempre que no dominin el procés. ¿Com es tradueix això a la pràctica? Bàsicament, que un guionista podrà fer servir IA en tasques d’edició o refinament (com ara suggeriments gramaticals, anàlisis d’estructura o reescriptures menors) però no com a material font, és a dir, per obtenir la idea sobre la qual orbiti tot el projecte.

En el cas de l’actuació, la barrera és més elevada. Per ser nominat en una categoria interpretativa l’Acadèmia exigeix que figuri en els crèdits i que es pugui verificar la seva procedència humana. D’aquesta manera, s’exclou qualsevol interpretació generada per IA, com rostres sintètics, veus clonades o deepfakes. Aquest és un tema de màxima actualitat després que hagi transcendit que l’actor Val Kilmer protagonitzarà una pel·lícula després d’haver mort. La seva presència en el thriller As deep as the grave s’està construint a partir d’arxius de vídeo, fotos i àudios de diferents etapes de la seva carrera proporcionades pels seus hereus, combinats amb tecnologies de recreació facial i clonatge de veu. En els crèdits apareixerà com a "AI performance as Val Kilmer".

En l’àmbit interpretatiu tan sols es permeten retocs menors amb IA, com el rejoveniment digital, envelliment o millores cosmètiques, sempre que la base de la interpretació sigui la feina original de l’actor acreditat i no alteri la seva essència. En el treball de Kilmer, per tant, es donen totes les circumstàncies que impedeixen que pugui presentar candidatura en la categoria de millor actor.

L’Acadèmia ha aprovat aquest nou marc normatiu per una qüestió pràctica. Si no defineix regles, hauria de resoldre cas per cas disputes cada vegada més complexes sobre autoria, consentiment i crèdits. A més, està en una posició clau per defensar que el criteri humà prevalgui sobre la capacitat tècnica. Però a ningú se li escapa que, a la pràctica, és com mirar de posar portes al camp.

Notícies relacionades

El preu just del raïm

Un CGPJ sense blocs

En primer lloc, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques s’ha limitat a traçar uns requisits mínims perquè una pel·lícula pugui entrar en el selecte grup de cintes nominades, però no regula tota la indústria ni estableix sancions econòmiques o multes per incompliment de la seva normativa. La seva influència, de fet, afecta una part proporcionalment petita del mercat cinematogràfic: el de les pel·lícules de premis. L’altre circuit, el comercial, pot perfectament donar via lliure a usos d’IA a les àrees proscrites per l’Acadèmia sense detriment per a la seva explotació econòmica. I encara hi ha un matís addicional: aquest marc regulador traça línies vermelles en àrees molt visibles, però les tolera en espais més invisibles. Sí, els Oscars només premiaran l’ofici humà sense el que, consideren, no pot parlar-se de creació. Però aquesta autoria principal humana pot coexistir perfectament amb altres usos d’IA instrumentals com efectes visuals, edició, disseny de producció, vestuari o composició sonora.

En un sector que depèn de regles autoimposades, la majoria de les companyies es debaten entre el recurs a la IA per respondre a un sector cada vegada més concentrat i competitiu i la preservació de l’ofici humà com a part essencial de tot projecte creatiu. Per a Hollywood, defensar la creativitat com una cosa inherentment humana sembla compatible amb totes aquestes àrees invisibles optimitzades gràcies a la IA, percebudes com una amenaça menor per al treball humà. Com si estalviar en escriptura de guions, clonatge de veus o efectes visuals no anés a costa dels treballadors que, fins ara, exercien aquestes funcions.