Sanitat

Tecnologia farmacèutica

1
Es llegeix en minuts
Tecnologia farmacèutica

Des que tinc memòria d’aquestes coses, cada vegada que he anat a la farmàcia a comprar un medicament receptat per un metge de la Seguretat Social he assistit al mateix exercici de treballs manuals. Primer amb unes tisoretes, anys més tard amb un cúter (la màxima expressió de la modernitat!), el farmacèutic que ha fet no sé quants anys de carrera per acabar duent a terme una feina tan delicada procedeix a retallar una part de la capsa o embolcall del medicament, allà on hi havia el preu o allà on ara hi ha imprès (novetats de la tecnologia) el codi de barres i enganxa aquest tros de cartró en un full en blanc. Abans, l’enganxava sobre la recepta que la infermera et feia a mans, un cop signada pel metge de manera rutinària, però des que hi ha targetes electròniques que passen per la màquina registradora, connectada al registre de l’usuari de la sanitat pública, ja no hi ha receptes en paper i, doncs, el codi de barres que identifica el medicament l’enganxen en un foli. Al cap d’uns dies, aquell farmacèutic passa comptes amb la sanitat pública i hi envia tots els folis amb les etiquetes dels medicaments enganxades (me n’oblidava: les enganxen amb cinta adhesiva o amb goma blanca, la de les escoles) i l’Administració les arxiva en una capsa on hi poden arribar a enquibir unes 500 etiquetes. ¿Per comprovar que la recepta electrònica i el comprovant de cartró del medicament concorden? ¿De debò? ¿Hi ha formiguetes humanes que es dediquen a aquesta feina de puntes de coixí?

El Ministerio de Sanidad ha publicat al BOE, fa quatre dies, un decret que ha de servir per instaurar el Sistema Español de Verificación de Medicamentos amb una digitalització del procés i la desaparició progressiva de l’anomenat "cupó precinte", dels cúters i el cel·lo. He escrit "progressiva", no fos que en l’època de la IA ens espantés tanta sofisticació informàtica. Fa només cinquanta anys que els farmacèutics tallen aquell tros de cartró i l’enganxen en un paper. Em temo que ens hi havíem acostumat tant que ho trobarem a faltar i tot.