Editorial
Una proximitat real
Al Fòrum del Mediterrani el diàleg ha sigut un instrument per compartir coneixement respecte als reptes comuns
Barcelona ha acollit la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani que impulsen la Fundació La Caixa i els diaris de Prensa Ibérica. La presència del rei Felip VI, de tres presidents autonòmics i de gairebé una desena d’alcaldes, al costat d’empresaris, acadèmics i representants de la societat civil, consolida aquest esdeveniment com una cita ineludible per als interessats a conèixer, compartir i projectar solucions als reptes comuns de les ciutats i les autonomies espanyoles banyades pel mar Mediterrani. Gairebé tots els que han passat pel plenari d’aquest any s’han compromès a impulsar pactes que posin sobre la taula solucions als grans reptes compartits que comencen pel canvi climàtic, l’habitatge, l’aigua, la massificació turística, la transició energètica o la cura de les persones. Pactes que els alcaldes estan disposats a posar en marxa a escala local, que els presidents de Catalunya i València van reivindicar en matèria d’infraestructures i finançament i que la comissària del Mediterrani, Dubravka Suica, va reclamar també a escala europea tant entre les institucions com amb els països de la ribera sud. El ministre Jordi Hereu va tancar d’aquesta manera la seva intervenció: "El repte és la igualtat"; dins de l’arc mediterrani i també amb els veïns del sud. El rei Felip VI ha fet seu l’esperit del Fòrum i va tancar la seva intervenció reivindicant el Mediterrani com a "espai de diàleg".
El diàleg no és un objectiu en si mateix sinó un instrument per compartir coneixement respecte a reptes comuns. Durant aquests dies a Barcelona hem escoltat la preocupació de Javier Colomina, secretari adjunt de l’OTAN per al Veïnat Sud, per l’enquistament del risc al Sahel; l’assagista Anne Applebaum descriure el pacte implícit entre Trump i les grans autocràcies del planeta; el conseller delegat d’Iberdrola reclamar la continuïtat de les nuclears, precisament per fer front al risc climàtic (Mario Ruiz-Tagle); el de CaixaBank demanar consens polític per fer front a les reformes que prolonguin el cicle econòmic (Gonzalo Gortázar); el clamor de Marc Palahí per refer el nostre pacte amb la natura i l’advertència del president d’IA a Microsoft, Jordi Ribas, en el sentit que el més complicat d’aquesta tecnologia encara ha d’arribar. Aquestes aportacions han connectat amb els casos que han exposat els vuit consells locals que els diaris de Prensa Ibérica lideren al llarg de tot l’any entorn dels grans reptes d’aquests territoris.
Els diaris som, en essència, nodes d’informació amb els quals generem vincles entre les persones als territoris. Ho hem fet durant molt temps a través de les nostres edicions de paper, ara a través de les edicions digitals i també a través d’esdeveniments com el Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. Vertebrar Espanya a través del periodisme de proximitat és el propòsit de Prensa Ibérica des que va ser fundada per Javier Moll i Arantza Sarasola. Un propòsit fet realitat a través de 27 capçaleres, 10 al Mediterrani, que ahir van rebre l’elogi del rei Felip VI pel seu "periodisme pròxim que escolta i projecta les preocupacions ciutadanes". I en això seguim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
