A contrallum
D’astronautes i vidus
Luna llena sobre el mar.
Penso de vegades en els homes que han trepitjat la Lluna (crec que 12, com els apòstols). Després d’això, baixar a comprar el pa devia resultar una rutina una mica extravagant. Alguns van continuar treballant, van fer conferències, van escriure llibres, van entrar en política o en negocis: van intentar tornar, en fi, no sé si amb gaire èxit. Suposo que des de fora semblaven vides relativament corrents. Però gairebé tots van descriure algun tipus de desajust íntim, com si haguessin tornat físicament a la Terra, però la seva ment s’hagués quedat allà dalt. Buzz Aldrin va caure en una depressió severa i va tenir problemes d’alcoholisme. Explicava que, després d’aquest viatge, totes les altres coses li semblaven petites. Imaginem-lo escrivint el seu currículum: "Segon home a trepitjar la Lluna". Ni tan sols el primer.
¿Què fa un el dimarts següent?
Notícies relacionadesMitchell va tornar obsessionat amb experiències espirituals i fenòmens de consciència. Deia que veure la Terra des de fora provocava una mena de commoció metafísica: el planeta semblava un organisme viu i fràgil, una pompa blava suspesa enlloc. Charlie Duke va patir una crisi personal i religiosa abans d’adaptar-se a l’existència quotidiana. D’altres es van acomodar millor, o fingir fer-ho. John Young va continuar treballant a la NASA, com qui torna a l’oficina després d’haver dormit la migdiada amb la seva amant. Durant segles, la Lluna va ser un objecte més aviat mental, literari, amorós, mitològic. Dotze homes la van convertir a consciència en un lloc físic. Van deixar empremtes, potser bosses d’escombraries, instruments científics. La humanitat va passar d’escriure-li poemes a aparcar-hi mòduls lunars. Potser el veritable problema psicològic consisteixi en això: a haver travessat (violant-la) una frontera simbòlica de la qual no es pot tornar intacte.
A més, l’experiència devia produir una raresa difícil de compartir. Hi ha vidus que només poden parlar amb altres vidus, exiliats que només s’entenen entre si. Potser els homes de la Lluna formessin també una espècie de confraria involuntària: 12 persones que havien vist la Terra des de fora i que després havien de fingir interès per una reunió de veïns o per una avaria de l’escalfador.
