La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
La confiança, un tresor fràgil
La confiança és una de les coses més boniques i més imprescindibles que tenim els humans.
De fet, sense confiança, no funcionaria res. La nostra societat és, en el fons, una gran xarxa de confiances. La que dipositem en el cuiner que ens prepara un àpat, la que posem en la metgessa que ens ha d’operar. la que uneix un empresari amb els seus treballadors. O un treballador amb l’empresa on cada dia dedica el seu esforç.
Val la pena pensar-hi: quantes decisions prenem cada dia perquè, simplement, confiem en algú? La confiança és el ciment invisible que ens manté units. És el vincle que sosté la convivència, des dels moments més íntims fins als grans projectes col·lectius.
Quan n'hi ha, les coses avancen. Quan es trenca, tot es fa més difícil. I aquesta reflexió té avui una derivada molt concreta. Fa dos dies, l’expresident Zapatero va demanar confiança als ciutadans. Després de declarar com a investigat a l’Audiència Nacional, va prometre que no els decebria.
Són paraules que sonen bé. Però també cal situar-les en el context que els correspon: formen part de la seva estratègia de defensa. Perquè "confiança" és una paraula massa important per pronunciar-la a la lleugera. La confiança no es demana. Sobretot, es guanya, i no es guanya d’un dia per l’altre.
Es construeix lentament, pas a pas, amb constància, amb coherència i, sobretot, amb transparència. És un tresor fràgil, perquè allò que ha costat anys de construir es pot ensorrar en qüestió de segons. I, sí, la confiança es pot recuperar. Però és una de les reconstruccions més difícils que existeixen.
De moment, qui no li ha concedit aquesta confiança és el jutge, que ahir va ampliar les imputacions al seu entorn més pròxim: les seves filles i la seva secretària. I això forma part del funcionament normal d’una instrucció judicial. Perquè la justícia hi és per una raó: per investigar, acreditar fets i valorar indicis.
Per això a la justícia se la presenta amb una bena que li tapa els ulls, perquè no es deixi seduir per la notorietat, el prestigi o la posició de qui té al davant. I allò que val per a la política també val per als mitjans de comunicació.
La confiança és el nostre far. És el bé més valuós que té aquesta ràdio pública. I és, també, el patrimoni més preuat de tots els que fem aquest programa. No en tenim cap altre. Per això cada dia hi deixem la pell, per no decebre’ls, per ser dignes de la confiança que ens atorguen, per continuar mereixent el privilegi d’acompanyar-los cada matí.
Notícies relacionadesI, sobretot, perquè la confiança és una feina que no s’acaba mai. Es treballa cada dia, es protegeix cada dia, i es mereix cada dia.Gràcies, oients, per la confiança.
Aviat arribarem a Sant Joan amb una certesa que ens volem endur ben endins: només construirem un món més just, més valent i més lliure si som capaços de preservar el que ens uneix.I el que ens uneix, per damunt de tot, és la confiança.
