Partits polítics
La moció, ideal per al PSOE
El PSOE no lluita actualment pel poder, es debat agònic per la subsistència. Si s’oblida per un moment les politòlogues de pagament, que localitzen brots verds en l’obtenció de la meitat de diputats andalusos que el PP, l’extinció del dinosaure socialista és la hipòtesi més probable tot i que la vaticini García-Page. Qui necessiti més proves, pot consultar els taulers d’apostes de Polymarket, on es compleix amb la màxima d’exposar els teus diners on poses la llengua. Igual com un malalt amb les defenses debilitades, qualsevol refredat implica un risc per a l’existència socialista.
Pedro Sánchez no ha de preocupar-se d’una (ultra)dreta que ja l’ha derrotat, segons demostra l’encadenat Extremadura-Aragó-Castella-Andalusia. El mateix líder del PSOE reconeixia a cada pas que la seva missió crepuscular consistia a frenar el desembarcament del PP/Vox, una admissió implícita de la inutilitat de les seves propostes positives. L’amenaça més gran per al socialista consisteix en l’aflorament d’una personalitat verge que li disputi el territori, Gabriel Rufián en la penúltima encarnació que també serà fallida. Per si es requereix alguna documentació, països veïns com França, Itàlia o els Estats Units demostren que es pot accedir al poder sense un partit a sobre.
En la seva situació desesperada, la solució ideal per al PSOE consistiria que fructifiqués la moció de censura més anunciada de tots els temps. Alberto Núñez Feijóo és tan anodí que no espanta el PNB ni Junts, i aquesta insignificança facilitaria la cessió temporal de vots a canvi d’una convocatòria electoral, que en el cas dels catalans també serviria de picada d’ullet a una comunitat cada vegada més escorada a la dreta. Desposseïts de la seva actual esclavitud del poder, els socialistes tindrien així una mínima oportunitat de redimir-se i regenerar-se, auxiliats per un duo Feijóo/Abascal que promet servir en un termini rècord l’espectacle més gran que han vist els temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
