La lliçó de Badia del Vallès

Ahir va ser un dia històric per a la salut pública a Catalunya, i sobretot, per als moviments veïnals. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei per a l'erradicació de l’amiant. A la vegada, l’Ajuntament de Badia del Vallès va adjudicar les obres per retirar aquest material de cent dos blocs de pisos de la ciutat. Badia es va convertir ahir en el primer municipi d’Europa amb un pla integral per fer net de fibrociment, i això no és poca cosa, si mirem la història de Badia i de l’urbanisme a Catalunya. Representa una victòria de pedra picada, nascuda des de baix.

Badia es va inaugurar l'any 1975 com una ciutat dormitori modular i obrera. El cent per cent de les seves estructures, de les teulades als baixants, portava l’amiant de fàbrica. Un material altament cancerigen, que es va prohibir l’any 2002, però que continua present en milers de cases i naus industrials de Catalunya. Especialment, en pobles amb forta presència obrera, com Badia. Fa molts anys que els veïns van lligar caps: van veure com la degradació de la uralita coincidia amb l'augment de malalties respiratòries greus als barris. I davant d'això, i de les dificultats per actuar, es van organitzar: van sortir al carrer per exigir solucions, davant d’administracions de tots colors que en molts casos van trigar massa a actuar.

I és que el camí per retirar el verí dels seus habitatges ha estat en ocasions un calvari burocràtic. Els fons públics per actuar fa anys que hi eren, però els concursos quedaven deserts pels tràmits administratius o les pujades de preus.

Precisament per això la llei aprovada ahir al Parlament és tan important, i també que s’hagi aprovat per unanimitat. Perquè neix de la lliçó de Badia. Rebaixa les traves burocràtiques i blinda el pressupost per fer les gestions més ràpides a tot arreu. Badia del Vallès és un gran exemple, però no és una illa. La victòria d’ahir és la punta de llança per a la resta de Catalunya.

Els experts calculen que encara queden quatre milions de tones d’aquest material per retirar. N’hi ha pràcticament en tots els municipis del país, des de l’àrea metropolitana fins a les naus agrícoles de les Terres de l’Ebre. I això vol dir que el dia d’ahir obre una escletxa d’esperança per a milers de famílies.

Fa dos anys, Marcel Barrena va estrenar la pel·lícula "El 47". Ens va emocionar recordant les lluites dels anys setanta per la dignitat dels barris. Però la lluita veïnal no és només història, ni tampoc un exercici de nostàlgia. Continua sent una eina imprescindible avui en dia.

Notícies relacionades

¿La salvació de Sánchez?

D’explotats a prescindibles

Perquè les coses només s'aconsegueixen reivindicant-les, amb constància i dignitat. És la lliçó dels veïns de Badia del Vallès. Amb qui avui parlarem, amb la unitat mòbil del Matí de Catalunya Ràdio. La lliçó de Badia… I la de tants altres indrets de Catalunya.

Ja sigui per lluitar contra l’amiant o per millorar els serveis públics. La unió, des de baix, continua sent un motor per transformar la realitat.