Dubtes sense aclarir

Segons els informes policials i els indicis recollits pel jutge, l’empresa Análisis Relevante, vinculada a Julio Martínez Martínez, hauria rebut importants quantitats de diners procedents de companyies relacionades amb l’entorn de Plus Ultra per posteriorment transferir fons a l’expresident i a empreses del seu entorn familiar. S’hi afegeixen converses intervingudes, documentació confiscada en registres i l’anàlisi d’un telèfon mòbil facilitat per les autoritats nord-americanes.

Durant la seva declaració, Zapatero va negar haver influït en la concessió d’ajuts públics, va defensar que els pagaments rebuts responien a treballs reals d’assessoria i consultoria, va rebutjar qualsevol vinculació amb estructures offshore i va assegurar que tant ell com les seves filles van desenvolupar activitats professionals legítimes. També va posar a disposició del jutjat una autorització per verificar la inexistència d’actius ocults al seu nom.

No obstant això, la compareixença no ha aclarit els dubtes que van donar origen a la investigació. Zapatero ha proclamat la seva innocència i ha demanat confiança, però les principals incògnites del cas continuen estant obertes. Continuen sense aclarir-se la naturalesa de determinats pagaments, el paper exercit per persones del seu entorn, el contingut d’algunes comunicacions incorporades a la causa o l’origen de les joies trobades al seu despatx. El mateix jutge ha deixat per escrit que les explicacions ofertes no han aconseguit desvirtuar els indicis que van justificar la seva condició d’investigat i que la investigació ha de continuar. I si no ha decretat mesures cautelars és perquè no aprecia risc de fuga ni de destrucció de proves, no perquè consideri dissipades les sospites.

Per això, tan improcedent és donar per provades les acusacions com interpretar la compareixença de Zapatero com una exoneració política. El PSOE ha optat per tancar files amb l’expresident i reivindicar-lo de nou com una referència del socialisme espanyol, malgrat que el cas ja ha tingut un evident cost reputacional tant per a la seva figura com per al partit. El problema és que, ara per ara, la defensa de Zapatero s’ha basat més a proclamar la seva innocència i prometre futures explicacions que a aportar elements capaços de desmuntar els indicis que sustenten la investigació. Una cosa que Sumar ha retret i que fa difícil compartir l’alleujament exhibit per Ferraz. Al recolzar políticament l’expresident quan el mateix jutge afirma que els dubtes que van motivar la investigació continuen oberts, el PSOE assumeix un risc evident. Com més vinculi el partit la seva posició a la de Zapatero abans que s’aclareixin els fets, més difícil li resultarà evitar que l’evolució de la causa acabi projectant-se sobre el mateix PSOE.