¿Podem ser optimistes?

Però també hi ha raons per a un caut optimisme. La primera és l’èxit de la visita del papa Prevost, de la qual destacaria dues coses. Una, després dels seus discursos a Madrid, Montserrat i la visita a les Canàries, és difícil que la regularització d’immigrants –no solució, però sí necessitat– es compliqui. El Papa va ser claríssim i fins i tot Vox el va aplaudir.

L’altra és Catalunya. Barcelona ha tornat a agradar-se a si mateixa i amb l’acte de la Sagrada Família ha brillat davant el món. I per sobre de les lògiques diferències, la crispació ha sigut nul·la, Felip VI ha tornat a venir sense cap problema, i fins i tot la majoria de ministres –molts, no creients– van voler ser a la Sagrada Família. ¿Miracle? A Catalunya, el diàleg Sánchez-Illa funciona.

L’altra raó per a l’optimisme és el gairebé segur final de l’operació Fúria Èpica (sona a solemne ximpleria), després de l’acord entre Amèrica i l’Iran que s’ha de firmar aquest divendres. Des que Trump va tornar al poder, el món està sobresaltat i angoixat. El 2025 per la disputa tarifària que no s’ha resolt, però se suporta. I aquest any –molt més preocupant– per la guerra de l’Iran, després que els Estats Units i Israel escapessin el 28 de febrer a la cúpula iraniana i proclamessin que tot acabaria en "pocs dies" amb la caiguda del règim dels aiatol·làs. O es destruiria una civilització.

No ha passat res d’això, però la guerra s’acaba. El tancament per l’Iran de l’estret d’Ormuz –una cosa mai vista – va disparar els preus del petroli i del gas natural i ha fet tremolar l’economia mundial. I el pecat porta la penitència. La inflació ha saltat a Amèrica del 2 al 4,2%, el preu de la gasolina ha sobrepassat els 4,5 dòlars per galó, i Trump –que ha tingut una forta caiguda de popularitat– ha conclòs que podia perdre les eleccions del novembre i quedar –encara més– en ridícul davant del món.

Notícies relacionades

Esperar deu minuts

¿Girar full?

Havia d’acabar una guerra que mai hauria hagut d’iniciar. I no hi ha solució militar, perquè l’Iran ha demostrat tenir múscul per atacar i danyar l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait... petroestats que Trump havia de protegir. La pau encara està per guanyar, perquè encara hi ha falcons –compte amb Netanyahu–, però la guerra està finalitzant. I per Ormuz tornarà a passar el petroli, el preu del qual ahir gairebé va tornar a paràmetres anteriors a la guerra. Mentrestant, les borses van explotar d’alegria.

L’economia no vol aventures estúpides. Ni de Trump, ni de Castros o Maduros. I l’Ibex va superar els 19.000 punts, cota mai abans assolida. I no només és l’Iran. Segons Expansión, les empreses cotitzades del mercat continu que han presentat resultats (90 de 120) van augmentar els seus beneficis un 21% en el primer trimestre. I un 8% el seu més representatiu ebitda. Tampoc a Espanya, tot va malament.