Inacció fiscal
La trampa de no deflactar l’IRPF
El Primer de Maig ha tornat a situar al centre del debat la necessitat de millorar els salaris perquè els treballadors recuperin el poder adquisitiu perdut després d’anys d’inflació elevada, una reivindicació en la qual coincideixen sindicats, Govern i oposició. No obstant, aquesta reivindicació del Govern resulta incoherent amb la seva política fiscal, ja que la negativa a deflactar l’IRPF redueix l’efecte de les pujades salarials i converteix la inflació en una via d’augment de la recaptació.
Deflactar l’IRPF significa actualitzar els trams, els mínims personals i les deduccions segons l’evolució dels preus amb l’objectiu d’evitar la progressivitat en fred, és a dir, que els contribuents paguin més o passin a tipus superiors sense que la seva renda real hagi millorat. Perquè, quan no s’aplica aquest ajust, les pujades salarials que només compensen la inflació s’acaben traduint en més càrrega fiscal.
Les dades reflecteixen bé aquest efecte. Segons el Consell General d’Economistes, un contribuent amb el salari mitjà, 24.918 euros, ha pagat uns 820 euros més en els últims cinc anys per no actualitzar l’impost. En termes anuals, suposa uns 250 euros per a rendes pròximes als 25.000 euros, uns 350 per a ingressos de 30.000 i al voltant de 500 per als de 45.000. També afecta les rendes més baixes, que, tot i que no sempre tributen, suporten retencions mensuals més altes.
Aquest increment de la càrrega fiscal s’explica en part per la falta d’actualització d’elements bàsics de l’impost, com el mínim personal, que es manté en 5.550 euros quan s’hauria de situar entorn de 7.226 euros si s’hagués ajustat a l’IPC. Una diferència que afecta especialment les rendes mitjanes i baixes i contribueix, juntament amb altres factors, a l’augment de la recaptació, que el 2025 va arribar als 142.466 milions d’euros, un 10,1% més que l’any anterior.
En conseqüència, no deflactar beneficia el Govern des del punt de vista pressupostari, perquè li permet augmentar els ingressos sense necessitat d’introduir canvis normatius. Tant que, gràcies a això, el 2025 s’han generat uns 2.300 milions d’euros addicionals que li han permès complir els compromisos d’increment de la recaptació vinculats al Pla de Recuperació europeu, com reconeix l’Informe de Progrés Anual que acaba de presentar Brussel·les.
El Govern compleix perquè recapta més, però no ho fa a base de disciplina ni d’una reforma fiscal, que és el que se li exigeix des d’Europa, sinó a través d’una inacció que acaba perjudicant precisament els treballadors, inclosos els de menor renda. L’experiència de diverses comunitats autònomes que han ajustat els seus trams de l’IRPF demostra que deflactar és viable i té efectes reals sobre la renda disponible, una cosa que l’Executiu també podria fer si de veritat volgués que els salaris creixessin, però la realitat és que prefereix beneficiar-se de l’esforç dels treballadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
