Teocràcies

Bibi va guardar silenci. El Govern que presideix es va pronunciar a X, va condemnar breument la salvatge agressió i va reivindicar la llibertat religiosa. El mateix Govern que va prohibir entrar al Sant Sepulcre al patriarca llatí. Després va rectificar, és clar. Com va condemnar sense escarafalls la salvatjada contra la monja, agredida per l’esquena i després trepitjada a terra.

Les agressions i fins i tot els assassinats d’àrabs a Cisjordània per part dels colons solen acabar en res. O pitjor, acarnissant-se administrativament o judicialment contra les víctimes i les seves famílies. Com també passa a Israel amb els abusos que comet qualsevol que es proclama fill del poble elegit contra qualsevol altre ésser humà.

Notícies relacionades

Els llimbs dels expresidents

Quan elles agafen el relleu

I aquí rau el veritable problema. La tolerància del Govern davant la violència que despleguen els seus ciutadans més fanatitzats. Quan no la protecció davant els seus excessos. Evidentment no són tots. Però sí un nombre creixent, emparats per una societat israeliana cada vegada més dretanitzada i més pròxima a les tesis ultres.

Jerusalem està a un tir de pedra de Betlem. O a 30 minuts de la ciutat àrab més gran de Cisjordània, Hebron. Poblacions assetjades per assentaments jueus, que no deixen d’expandir-se i créixer gràcies a les facilitats que es donen a qualsevol fanàtic de qualsevol lloc del món –majoritàriament nord-americans– per establir-se on li plagui, amb el mandat diví de netejar el paisatge de qualsevol rastre àrab.