'Ciutat morta' (o com la merda flota)
Ja no ho tenen tan fàcil. A molts que creien tenir-ho tot molt ben lligat, se'ls ha escapat el control del que no volien que se sabés. Segueixen tenint la paella pel mànec, però el mànec cada vegada és més curt. I no s'adonen que el món ja no és com ells havien somiat, si és que aquesta gent alguna vegada va tenir somnis.
Els esforços polítics, mediàtics, policials o judicials per silenciar la història de Ciutat morta haurien triomfat en una altra època. Però ja no. Empenyent des de baix es pot aconseguir que una notícia silenciada pels de dalt arribi a ser portada. Els autors del documental, Xavier Artigas i Carlos Xapo Ortega no ho van tenir fàcil. Van intentar, sense èxit, coproduir-lo amb TV-3. Però per ser justos crec que no ho haurien aconseguit amb cap tele: ni amb altres de públiques, ni amb cap gran cadena privada, incloent-hi el grup en què treballo. Ho haurien aconseguit si s'hagués sabut per endavant l'enorme audiència que tindria. El negoci -gairebé sempre- funciona així. Però Artigas i Ortega no es van rendir. El van autofinançar amb un micromecenatge de més de 4.000 euros, que va servir per pagar-ne el 10%. La resta, hores de feina gratis. Valia la pena explicar aquesta història.
Després, projeccions en sales alternatives, festivals, premis, i el silenci -amb excepcions- dels grans mitjans i el de gairebé tots els programes, inclòs el que jo dirigeixo. Fins que una pregunta parlamentària de David Fernández de la CUP va desbloquejar la seva emissió a la Televisió de Catalunya, una televisió que té un canal gran (TV-3) i altres de més petitets, com El 33. Endevinin per quin es va emetre. (Per cert, un aplaudiment per a Àlex Gorina).
¡Quina retallada més absurda!
I, a la desesperada, un dels policies al·ludits a Ciutat morta va aconseguir que un jutge evités l'emissió de cinc minuts del docu. ¡Que absurd! El documental es va estrenar fa un any i mig, s'ha projectat en multitud de sales, es pot descarregar gratis, i aquells minuts han estat els més retuitejats les últimes 24 hores. Resultat: més de 250.000 visites. El que dèiem, no se n'adonen.
Els autors del documental estan esgotats però satisfets. I no els deu faltar un puntet de ràbia per tots aquells, jo el primer, que hem parlat tan tard dels dramàtics, injustos i tristíssims fets que narra. Tant de bo que hi haguessin volgut participar tots els implicats: els exalcaldes o els caps i companys del policia que va resultar greument ferit, per comptar amb tots els punts de vista. Però no van contestar a la invitació.
Gràcies Xavi i Xapo per mostrar-nos una altra versió dels fets, la que es va voler silenciar, gràcies per denunciar la tortura i per no estigmatitzar ningú per una cosa tan superficial com la seva estètica. I, sobretot, gràcies per descobrir-nos la ironia, la sensibilitat i la poesia de Patricia Heras.
