Al contraatac
Tertulàndia
A les tertúlies, mediàtiques o privades, tant els ciutadans anònims com els periodistes, els polítics, els intel·lectuals o els grans experts parlen i parlen sobre la situació actual però no semblen trobar-hi solucions. I, si n'han trobat, o no han pogut aplicar-les o no han estat eficaces.
La meva sensació és que, sobretot, tots som tertulians (i m'hi incloc). Ja sé que la funció d'un periodista no és resoldre els problemes d'un país. Ni tampoc és l'obligació professional d'un professor universitari o d'un lampista. Però això no impedeix que, a més a més de crítiques, s'hi aportin solucions, ja sigui a través de les xarxes socials, amb mobilitzacions, o mitjançant el vot a les urnes. Sí, a les urnes, perquè pul·lula la creença que els polítics són uns dels encarregats de resoldre els problemes. Potser hauria de ser així, però no ho és. Ells són, sobretot, tertulians, com qualsevol dels altres.
Potser tot això significa que, malgrat que hi ha tantes professions, ens en fa falta com a mínim una més: una professió específica que es podria dir «solucionador/a de problemes dels ciutadans». J diria que existeix molta demanda de feina en aquest sentit. Per començar, es podria convertir en una carrera. Si per a qualsevol cosa demanen formació, ¿com és que per resoldre els problemes de la ciutadania no s'exigeixen uns estudis específics? Una carrera on s'imparteixin matèries com l'ètica i com reduir l'atur, entre d'altres. I l'alumne que no tregui unes notes excel·lents, que es dediqui a una altra cosa. Que es faci tertulià.
Amb aquesta preparació, potser seria més difícil que un director de la Fundació Ideas, del PSOE, tingués males idees. I potser no seria tan fàcil trobar un altre sinònim per a l'expressió «cobrar en B». Ara està mamat: és «cobrar enBárcenas». I potser el Rei no s'apujaria el sou, com ha fet ara, quan l'atur continua augmentant.
Imputats
Ara bé, si exigim eficàcia i mans netes als qui han de resoldre els problemes de la ciutadania, els ciutadans hauríem d'acceptar que se'ns exigeixi el mateix. Quan en una societat hi ha tant de polític presumptament innocent, però imputat, que pertany a partits que gairebé sempre governen, és raonable la sospita que la societat no sigui del tot innocent. Algun còmplice hi ha d'haver, dic jo.
Si una societat no és capaç de fer que els seus polítics s'assemblin als ciutadans, aquests ciutadans podrien acabar assemblant-se als seus polítics. Si és que no ens hi assemblem ja.
Notícies relacionadesMentrestant, podem recórrer a gestos simbòlics, com el d'un anunci que oferia feina però incloïa la frase «no s'admeten polítics».
O podem continuar fent d'Espanya una tertúlia eterna. Perquè si parlant la gent no s'entén, com a mínim s'entreté. I mentre el vaixell es vagi enfonsant, els tertulians continuaran discutint, com els músics de l'orquestra delTitanicque van continuar tocant. Una altra manera de passar l'estona, com aquest article.
