La metàfora de l'AVE
Cinc Jocs Olímpics després dels de Barcelona, l'AVE connecta Barcelona amb Girona i Figueres, una de les línies que tindrà més viatgers i rendibilitat en el conjunt de l'Estat
Salutació entre Rajoy i Mas. /
L'alta velocitat (AVE) va arribar a Sevilla el 1992. Cinc Jocs Olímpics després dels de Barcelona, l'AVE connecta Barcelona ambGirona iFigueres, una de les línies que ben aviat tornarà a demostrar que té més viatgers i rendibilitat --parlant d'AVE és un dir-- en el conjunt de l'Estat. Cinc Jocs Olímpics després del Madrid-Sevilla felipista, arriba a Girona-Figueres, en el pitjor moment de les relacions entre Espanya i Catalunya, l'alta velocitat deMariano Rajoy iAna Pastor, que, com sabeu, tenen enyorança i la vista posada en inversions d'AVE a la seva terra, Galícia.
L'acte d'aquest matí a Girona, pompós com n'hi ha pocs, amb l'habitual menyspreu de l'administració de l'Estat per les autoritats locals, ha estat més un funeral que una celebració. Lluny de l'alegria que hauria de caracteritzar la inauguració d'una obra tan llargament esperada, l'acte ha estat marcat pels recels i el ressentiment.Artur Mas ha esgrimit el greuge d'Espanya amb Catalunya en infraestructures, en un context en què els focus mediàtics apuntaven a l'encaixada de mans amb Mariano Rajoy. Mentre Mas prepara amb ERC la posada en marxa de la consulta en plena "transició nacional", la vertebració territorial que hauria de suposar l'AVE topa amb la desvertebració política.
Notícies relacionadesAquest 8 de gener és una metàfora dels temps que ens ha tocat viure. Poca alegria després de molta espera, sensació de maltractament a la cicatriu urbana del tren al seu pas per la ciutat de Catalunya més florentina i rica, i una excessiva atenció al protocol i les (males) cares de les autoritats. En aquest context, la figura del príncep Felip, que ho és de Girona, parlant català en passatges del seu discurs, marca distàncies amb les intervencions de Rajoy i Pastor. La monarquia, més pròxima. I els reis de la proximitat, els alcaldes, més dolguts que mai.
Catalunya s'uneix a Europa, passant per Figueres i Girona, i s'allunya emocionalment d'Espanya. En la terra que va construir el 1848 el primer ferrocarril peninsular, el Barcelona-Mataró, obra deMiquel Biada, l'alta velocitat arriba tard i malament. No hi ha inversió en infraestructures més desprestigiada que aquesta. Per cara i ineficient. I, mentrestant, lesRodalies van com van...
