Solidaritat per salvar la ciència

El meu fill de 5 anys va arribar de l'escola l'altre dia amb una nota de la seva professora. Ens pregunta si podem contribuir amb alguna llauna a una cistella gegant que subhastarà una oenagé involucrada en el finançament de projectes d'investigació. No era cap data especial. Al Regne Unit es fan tota mena de col·lectes per a la ciència al llarg de l'any, i de mil maneres diferents: en escoles, oficines, botigues, per internet... Aquesta generositat no és perquè el país s'hagi deslliurat de la crisi, que també la patim, sinó que és la conseqüència d'un desenvolupat esperit solidari, molt més estès als països anglosaxons que, en general, als mediterranis.

Són temps difícils per a tots i la ciència no se n'escapa. Com es podia esperar, els governs han retallat, en més o menys mesura, els pressupostos d'investigació. Haurem de mirar de sobreviure com puguem fins que el panorama millori. Però hi ha maneres diferents de fer les coses.

ÉS ESPECIALMENT preocupant que els polítics espanyols, que controlen l'aixeta que alimenta una gran part dels laboratoris catalans, siguin els que més alegrement apliquen mesures d'austeritat, aparentment sense preocupar-se gaire de les conseqüències que això té a llarg termini.

Podríem donar un munt de xifres depriments, però potser la més significativa és que, els dos últims anys, el Govern central ha reduït un 34% els fons que destina a R+D. Per si s'havia d'afegir més llenya al foc, la inversió de les companyies farmacèutiques en investigació a Espanya ha caigut per primera vegada en una dècada, una conseqüència fins a cert punt previsible de la crisi. No podem esperar, doncs, que els diners privats cobreixin, ni tan sols en part, les greus deficiències del nou finançament públic. D'acord que s'ha de protegir al màxim la sanitat, l'educació i altres àrees essencials, però no a costa de decapitar el futur de la ciència. Això és contraproduent per a tots. En un país on hi ha un bon nombre de grups de qualitat excepcional, que possiblement acapararan els pocs mitjans disponibles si s'utilitzen criteris purament d'excel·lència per repartir-los, el que passarà és que els científics que ara emergeixen i comencen a establir els seus grups d'investigació no podran accedir ni a les engrunes del pastís. ¿Quina opció els quedarà?

Fa pocs dies vaig rebre un tuit d'un estudiant de ciències que deia que es deprimia quan veia el futur laboral que l'esperava. Li vaig contestar que no es desesperés, perquè algun dia les coses canviaran. I que, mentrestant, l'opció de sortir a fora segueix sent vàlida. Aquesta és la realitat: el país està en plena travessia del desert i no s'entreveu un final pròxim. La conseqüència podria ser perdre tota una generació de científics. La fuga de cervells de fa unes dècades serà només un assaig comparat amb el que pot venir ara. El Govern no se n'adona perquè, reconeguem-ho, a Espanya la ciència no ha estat mai prioritària. Això queda demostrat amb el fet que el Regne Unit té 82 científics que han guanyat el premi Nobel i Espanya només en té dos (i un va fer carrera a l'estranger). M'agradaria ser menys negatiu, però les dades no conviden a fer una previsió gaire alegre.

Tots podem contribuir amb algun granet de sorra a canviar aquesta tendència seguint l'exemple britànic. A Catalunya, per exemple, tenimLa Marató de TV-3, que aquest any recull diners per lluitar contra el càncer. Permeteu-me que aprofiti les últimes línies per fer un publireportatge, perquè crec que és una iniciativa que es mereix tot el nostre suport, sobretot en aquests moments. No compensarà la falta d'un sistema de suport social constant a la investigació com el que tenen al Regne Unit, però el seu impacte és clau per construir un futur millor.

Notícies relacionades

Avaluem primer la reforma

Seat i Estat, una unió inconvenient

Malgrat QUE cap dels donatius acabarà al meu laboratori, sóc part interessada en el tema per diverses raons. Com a investigador, sé que els fons que recaptiLa Marató seran un salvavides que permetrà que sobrevisquin una sèrie de projectes interessants en una època d'especial incertesa per a la investigació al nostre país. Com a ciutadà, m'interessa la riquesa que la ciència aportarà al país i també avançar tan ràpidament com sigui possible en el disseny de noves teràpies contra el càncer. I com a escriptor, hi estic ficat perquè he contribuït al llibre deLa Marató, que precisament gira al voltant del concepte de solidaritat que citava al principi. A l'honor que representa participar-hi, hi he d'afegir el plaer de veure el meu text al costat de noms consagrats de les lletres catalanes comSebastià Alzamora,Maria Barbal oJosep Maria Fonalleras. Feu un esforç. Compreu el llibre o el disc i mireu TV-3 i envieu-hi el que pugueu d'aquí un parell de setmanes. És una de les millors solucions en aquests moments per ajudar la nostra ciència a sortir del sot en què l'han ficat els polítics. Metge i investigador de la

Universitat de Leicester.