La inestabilitat del clima obliga a redissenyar els festivals
L’episodi de cancel·lacions per la pluja del 3 d’octubre posa en relleu la importància de disposar de protocols d’emergència.
"Les expectatives tradicionals sobre el clima típic d’estiu ja no són fiables. Setmanes de sol estable es poden veure interrompudes per aiguats sobtats; llargs períodes de sequera es poden transformar en pluges intenses i concentrades en qüestió d’hores, i les tardes càlides es poden convertir fàcilment en nits de fred inesperat o vents forts". Això no és un informe d’una agència meteorològica que glossa algunes de les conseqüències del canvi climàtic, sinó part d’un comunicat que l’associació europea de festivals de música Yourope (a la qual pertanyen el Primavera Sound, el Mad Cool i el Bilbao BBK Live, juntament amb 133 més) va enviar recentment als seus socis per recomanar-los que adoptessin una sèrie de mesures a fi de dissenyar esdeveniments "més segurs i resilients davant les condicions meteorològiques".
En una enquesta inclosa en l’últim informe anual de Yourope, el clima i les temperatures figuraven entre les principals preocupacions dels organitzadors de festivals, gairebé a l’altura de l’augment dels costos de producció i les dificultats creixents per contractar artistes. Cal tenir en compte que les dades de l’enquesta es van recollir a finals del 2025, abans d’una temporada, l’actual, que ha estat marcada per l’augment dràstic de les cancel·lacions i els incidents relacionats amb la meteorologia, fet que fa preveure una escalada encara més pronunciada en el pròxim rànquing d’amenaces.
Crit d’alarma
El crit d’alarma llançat pels festivals europeus serveix per constatar un fenomen que afecta tota la música en directe i que va fins i tot més enllà: els últims anys, les condicions meteorològiques han començat a condicionar l’activitat cultural d’una manera que no ho havien fet mai. L’episodi viscut el 3 d’octubre passat, quan les previsions de pluges torrencials i les alertes de Protecció Civil van desencadenar una suspensió generalitzada d’activitats a Barcelona i altres comarques catalanes –una mesura que va afectar tant espectacles a l’aire lliure com equipaments culturals i recintes coberts–, ha sigut l’última demostració i la més contundent. Concerts, representacions teatrals, espectacles de dansa i activitats museístiques van quedar aquell dia afectats per una ordre de tancament que va posar en relleu la dependència de la vida cultural de la meteorologia i la importància de disposar de protocols d’emergència.
La suspensió d’un acte no és una decisió que es pugui improvisar ni depèn exclusivament del criteri dels organitzadors. A Catalunya, Protecció Civil de la Generalitat disposa de protocols d’actuació en emergències per a activitats temporals a l’aire lliure i en recintes que serveixen de guia per organitzar la resposta davant incidents i amenaces i determinar les mesures necessàries per protegir els assistents i el personal. Ara bé, ¿què passa amb les entrades dels espectacles que no s’han pogut celebrar? La normativa estableix que l’organitzador ha de comunicar a l’espectador les alternatives disponibles, que poden incloure la devolució de l’import, un canvi de data o fins i tot l’ús de les entrades per assistir a un altre espectacle. En els dos últims casos, el consumidor no està obligat a acceptar l’alternativa proposada i té dret a exigir que li tornin els diners. Això sí, només l’import que ha pagat per l’entrada.
Una altra qüestió és quines obligacions tenen els organitzadors amb els artistes i els proveïdors en cas de cancel·lació. I aquí manen les clàusules dels contractes que van firmar les parts. Amb l’experiència recent, no és aventurat intuir que els supòsits meteorològics ocuparan cada vegada més espai en la redacció d’aquests contractes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SEGONA DIVISIÓ El Tenerife torna a jugar 12 dies després i ret un homenatge emotiu a Jesús de Miguel
- Zoet, cantant: «Ser homosexual a l’institut penalitza»
- Eleccions 29N El PSOE planteja apujar els impostos als tecnooligarques i a les empreses que no paguin «salaris justos», i destinar l’1% del PIB a habitatge
- Nou rècord a Espanya ¿Què passa amb les motos? Els motoristes hospitalitzats arriben al màxim en 10 anys
- Sondejos del CIS i del CEO Enquestes de les eleccions generals a Catalunya: així van els sondejos del 29N
