Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"

La relació ha anat a més des que el mestre els va dirigir per primera vegada amb l’Orquestra Simón Bolívar al Palau de la Música Catalana el 2015

Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"
4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

La transmigració de les ànimes de John Adams que l’Orfeó Català cantarà a la primera gira europea de la New York Philharmonic amb Gustavo Dudamel forma part d’un programa que inclou Invisible House, estrena europea de l’obra de la compositora canadenca Zosha Di Castri i la Simfonia núm. 5 de Serguei Prokófiev. La formació nord-americana combina dos programes diferents. El que canta l’Orfeó ho fa avui a París abans d’actuar a l’Auditori de Barcelona dilluns vinent i de posar rumb a Madrid per interpretar-lo dimarts.

"És la primera vegada que cantem una obra de John Adams. No és gaire difícil de notació, però sí rítmicament, perquè has de caure on toca mentre hi ha altres veus que fan ressò. Trobar la comoditat dins de la fricció és el que vol el compositor", comenta Elisenda Ardèvol, soprano de l’Orfeó Català i cartògrafa de 56 anys. "Encara no l’hem assajat amb Dudamel", apuntava dimarts passat. Ho faran avui. "És una persona encantadora que sempre té en compte el cor", afegia Ardèvol, a qui li agrada molt com el mestre veneçolà s’adreça a ells; "Els meus estimats, així ens anomena".

La primera vegada que van treballar amb ell va ser el 2015 al Palau de la Música, quan el director va venir amb l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela. "Li agrada com sonem, molt frescos", opina. I perquè segueixen les seves indicacions fil per randa. "Si a la partitura posa forte i ell diu ‘aquí vull un piano ’, jo ho taxo i faig el que demana i punt. És el director qui té la visió de l’obra i fa que l’orquestra i cors l’ofereixin. Jo no discutiré". Són molts els grans mestres amb qui han treballat i entre ells cita Zubin Mehta i Rostropóvitx. "Com millor és el director, millor tracta el cor i més connexió s’estableix".

Per a Xavier Cos, tenor de l’Orfeó Català de 57 anys i metge de professió, la sintonia existeix perquè des del primer dia "va quedar corprès del nostre nivell de compromís i de qualitat". Qui sap. Per a aquests cantors amateurs, "col·laborar amb orquestres i directors com Dudamel és realment un regal, tot un luxe", afirma Cos. "També ho va ser treballar obres amb altres destacats mestres com Simon Rattle i amb grans formacions com la Filharmònica de Berlín, la d’Hamburg, l’orquestra de Dresden. Tot això és impagable". Experimentar i estar exposats a vivències musicals d’aquest calibre amb grans obres del repertori els ha transformat, individualment i col·lectivament. ¿Quin serà el pròxim repte?

El febrer passat, Dudamel els va convidar a cantar amb la seva anterior orquestra, la LA Phil, la Missa Solemnis de Ludwig van Beethoven. "L’experiència musical i la simbiosi amb la LA Phil van ser increïbles. El fet que siguem amateurs i tinguem les nostres professions al marge de la música fa que les orquestres valorin molt més el que fem. I no és fàcil perquè per treballar al seu nivell hem de treballar molt", recorda Cos.

Cantar l’obra d’Adams és especial per a Cos perquè com a metge va fer part de la seva residència a Nova York i solia passejar i visitar la zona del World Trade Center. "El dia de l’atemptat vaig reviure molts moments que vaig passar allà. Treballant l’obra he revisitat tot allò", indica. En l’actualitat, amb la guerra dels EUA contra l’Iran, tot ressona molt més. "Aquell atemptat va revolucionar el món i va canviar el trànsit aeri amb noves mesures de seguretat –recorda–. Aquesta obra ens convida a pensar tot això. És commovedora. Personalment m’ha portat a un exercici d’introspecció, a pensar què hi ha darrere". Destaca que malgrat no ser una peça massa llarga ni exigent vocalment, "té ritmes sincopats i temes musicals complexos". L’han preparat com si fos un puzle. "Hem anat acoblant diferents parts, però tota la feina feta l’aterrarem quan estiguem amb la NY Phil".

Notícies relacionades

Atemptats d’Atocha

Ardèvol va ser amb l’Orfeó Català a Madrid a cantar en l’aniversari dels atemptats d’Atocha El cant dels ocells i no va poder fer-ho per l’emoció. S’ha preparat a fons perquè no passi igual. Aquest tipus de peces toquen la fibra. "A veure com reacciona el públic, perquè se’t posa la pell de gallina. És una peça contemporània que parla de l’enyorança dels éssers estimats, de records". La pèrdua és una de les coses que pitjor es gestiona, i recordar l’11S ara que han passat 25 anys pot ser dur. "Se suposa que hem de jugar amb les emocions i expressar-les, però cantem amb la Filharmònica de Nova York i hi haurà molta gent d’aquella ciutat. ¿Com serà per a ells?". Ho sabrà ben aviat.