La poeta canadenca Anne Carson guanya el Nobel de literatura

El guardó que atorga cada any l’Acadèmia Sueca està dotat amb 11 milions de corones sueques, una mica més d’un milió d’euros. La guanyadora es va imposar a la favorita, la xinesa Can Xue.

La poeta canadenca Anne Carson guanya el Nobel de literatura
5
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

La poeta canadenca Anne Carson (Toronto, 1950), vers lliure de la creació contemporània i portentosa mèdium de les tradicions grecollatina i medieval, va ser distingida ahir amb el premi Nobel de literatura 2026. Sorpresa no majúscula, però gairebé, ja que es donava pràcticament per fet que el guardó faria via cap a la Xina, a casa de l’avantguardista i excèntrica Can Xue, sospitosa habitual de les travesses que s’haurà de continuar esperant un any més.

A Carson, poc amiga de les convencions, i encara menys dels protocols, la notícia la va agafar a Islàndia, país on viu actualment –des del 2022 té fins i tot la nacionalitat islandesa– i on, segons va explicar la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, Ingrid Carlberg, estava de viatge "escoltant el vent". No podia ser d’una altra manera. L’última vegada que es va deixar veure per Barcelona, fa una mica menys d’un any, va acomiadar el seu recital poètic invocant l’esperit de Yoko Ono i convidant el públic del CCCB a bramar durant 10 segons com una eixordadora coda final. "Si sabés què és la poesia no tindria necessitat d’escriure. És una cosa que busco a les palpentes en la foscor", respon si l’hi pregunten. De Carson, segona canadenca en el palmarès al costat d’Alice Munro, el jurat en destaca "l’obra audaç i inventiva que, en diàleg lúdic amb la tradició clàssica, ha creat noves formes per a la literatura contemporània". ¿Les primeres paraules després de saber que havia guanyat? "És una bogeria, estan tots bojos", va dir a una reportera islandesa que la va caçar al caire d’un penya-segat.

Però de bogeria, és clar, res. Al contrari. El guardó té tot el sentit del món, ja que l’any gran de l’Odissea, en aquest 2026 homèric i portentosament clàssic, ningú millor que una rock star del món antic, si fa no fa una Patti Smith crescuda com a professora de grec i llatí, per tornar la poesia al podi del Nobel després dels triomfs de Louise Glück el 2020 i, ex aequo amb la seva condició de dramaturg, Jon Fosse el 2023.

Guardonada el 2020 amb el premi Princesa d’Astúries de les Lletres per l’habilitat a l’hora de convertir "la vitalitat del pensament clàssic" en un mapa que "convida a dilucidar les complexitats del moment actual", Carson va tenir el seu primer enamorament poètic quan li va caure a les mans una edició bilingüe dels poemes de Safo. Allà va néixer, també, el seu amor pel grec. "La visió de les dues pàgines juxtaposades, una d’elles un text impenetrable però de gran bellesa visual, em va captivar i vaig comprar el llibre", recordaria al cap d’uns anys. Amb el pas del temps vindrien Homer i Thomas Hardy, Stevie Smith i Virginia Woolf. Pilars mestres sobre els quals va construir la seva església, la seva veu, i des dels quals va començar a subvertir codis i regles barrejant poesia, assaig, drama i, segons el cas i el moment, també udols. "Sento que m’estic convertint en Emily Brontë", escriu a The glass essay, el seu acostament al dolor i a la decrepitud a través de l’autora de Cims borrascosos.

Lúdica i irònica

"A través d’aquestes associacions literàries, sovint inesperades, Carson s’ha allunyat d’una poesia lírica lligada al jo narratiu i ha inspirat noves formes de literatura contemporània. Aquest mètode d’escriptura dona lloc a obres lúdiques i iròniques que no només es desplacen entre la poesia clàssica i la moderna, sinó també entre diferents gèneres i formes artístiques", va glossar després d’anunciar-se el guardó el president del Comitè Nobel, Anders Olsson. En aquesta lliga, alguna coquetejant amb el culte gairebé instantani, obres com Autobiography of red, Hombres en sus horas libres, Nox, Si no, el invierno i, sobretot, La bellesa del marit, assaig narratiu en 29 tangos que la va convertir en figura poètica d’abast internacional i guru de les noves generacions.

Aquí, la també traductora i assagista crea una relació destructiva i sardònica amb un marit infidel a través de 29 episodis, cadascun encapçalat per versos del poeta romàntic Keats. "Les sublims paraules de Keats sobre la bellesa i la veritat se juxtaposen, de manera brutal però també lúdica, amb l’esgotador drama d’aquesta relació", va recordar Olsson. Passa el mateix, per exemple, amb Flota, poemari en què Carson connecta i nua Joana d’Arc amb Francis Bacon i Friedrich Hölderlin. "El que faig és construir una metàfora sense preocupar-me si té sentit o no", sol dir una autora traduïda a Espanya per Lumen, Pre-Textos i Vaso Roto (aquesta última responsable també dels títols en català de la nova Nobel). "És molt estimada a Espanya i té una legió de lectors, sobretot de lectores joves", celebraven a la petita editorial madrilenya, responsable de posar en circulació Albertine, Cristal, ironía y Dios, Decreació i Economía de lo que se pierde. La notícia també ha sorprès l’editorial Veles i Vents Edicions amb Eros dolçamargant, traducció al català del debut de Carson, a punt de sortir d’impremta.

D’Helena de Troia a Rosalía

Notícies relacionades

Malgrat que va arribar relativament tard a les grans lligues literàries –Eros dolçamargant, el seu debut en mode de dissertació sobre l’amor romàntic i la gelosia, no es va publicar fins a 1986–, Carson ha publicat des d’aleshores una quinzena de poemaris, assajos híbrids i esbossos de guions en els quals tant busca paral·lelismes entre l’historiador Tucídides i Virginia Woolf com contraposa el místic grec Simònides al poeta romanès Paul Celan o fa dialogar Marilyn Monroe i Helena de Troia. Aquest estiu, sense anar gaire lluny, va sorprendre amb un llarg assaig a The London Review of Books en què es disfressava de cronista d’un concert de Rosalía. "Ningú pot sobreviure a tanta admiració, però som nosaltres els que ens esgotem com esponges al veure-la, amb el cor bategant amb força, lleugerament temorosos del que vindrà després", constatava Carson, veu inquieta i al·lèrgica a l’avorriment a la qual no és estrany trobar col·laborant amb artistes visuals, coreògrafs i directors d’òpera i teatre.

A Barcelona, per exemple, hores abans de revelar al Palau de la Música que de petita la seva mare li prohibia caminar cap enrere –"així caminen els morts, deia; ¿d’on va treure aquesta idea?", va dir–, Carson va aparèixer en escena al costat de l’artista visual James Merry, col·laborador habitual de Björk, Tilda Swinton i Tim Walker, i la ballarina Audur Halldórsdóttir, companys habituals d’una poeta tot terreny que resumeix la seva filosofia creativa en mode haiku. "Simplement pensa en alguna cosa i segueix-la fins a arribar al punt en què es torna veritable", assenyala. Deu ser així com, al cap i a la fi, ha acabat arribant a l’Olimp del Nobel.