Amb ella vam aprendre a nedar

La seva sensibilitat, l’humor i el vast coneixement de la naturalesa humana requereixen un pacte que no tots els lectors estan disposats a segellar.

La escritora Anne Carson, premio Nobel de Litertaura 2026.

La escritora Anne Carson, premio Nobel de Litertaura 2026. / Archivo

2
Es llegeix en minuts
Inés Martín Rodrigo
Inés Martín Rodrigo

Periodista i escriptora

ver +

L’any 2000, Michael, el germà gran d’Anne Carson, premi Nobel de literatura 2026, va morir a Copenhaguen de manera sobtada. Però ella no ho va saber immediatament, va tardar dues setmanes a assabentar-se’n, quan les cendres ja havien sigut escampades al mar, ja que la vídua de Michael no trobava el seu número entre els papers del marit.

En els 22 anys transcorreguts des que el seu germà va marxar de la casa familiar al Canadà, Carson amb prou feines havia mantingut contacte amb ell, només havien parlat mitja dotzena de vegades, un distanciament que, lluny de mitigar el dolor després de la pèrdua, el va intensificar.

Per donar forma a aquesta absència, concretar-la i ubicar-la en la seva vida, de la qual el seu germà feia dues dècades que estava absent, Carson va començar a elaborar un quadern dels records que conservava d’ell o, segons la seva pròpia definició, "un epitafi" que va veure la llum en forma d’un llibre profundament commovedor titulat Nox .

Aquesta obra, una de les elegies més extraordinàries i originals que he llegit, en la qual l’autora canadenca dialoga amb el poeta llatí Catul, que va perdre el seu germà a Troia cap a l’any 56 aC, va ser el meu primer acostament a la seva obra, i vaig quedar enlluernada. Tot i que es va publicar el 2010, la seva traducció a l’espanyol no va arribar, de la mà de l’editorial Vaso Roto, fins al 2018, dos anys abans que Carson fos reconeguda amb el premi Princesa d’Astúries de les lletres.

Aquest guardó va servir perquè alguns lectors descobrissin la seva existència i molts el seu talent, que transcendeix els contorns de la poesia –la seva és tot el que la poesia hauria de ser, un misteri que enfonsa les seves arrels en la mitologia que ens humanitza sense eludir ni la passió des de la qual sempre hem d’estimar ni tampoc l’erotisme que ens sublima– i s’expandeix cap a l’univers en la seva definició més àmplia i exacta, aquesta que no coneix límits.

En tots aquests anys he sigut molt curosa a l’hora de recomanar Carson, ja que la seva sensibilitat, el seu humor i el seu vast coneixement de la naturalesa humana requereixen un pacte que no tots els lectors estan disposats a segellar, la seva literatura és un joiós compromís.

Notícies relacionades

Però el Nobel de literatura, quan l’encerta, com és el cas, és una oportunitat que no s’ha de desaprofitar, per això m’atreveixo a citar, a més de Nox, quatre dels seus títols: Norma enrevesada, La bellesa del marit, Autobiografía de rojo i Agua corriente. El millor és submergir-s’hi com el nedador protagonista de l’últim, que "es permet escapar de la calor del dia cap a un bany daurat de llum que s’aprofundeix i es refreda cap a un miler de nits, d’agostos, de somnis humans".

Fa just un mes, Carson va publicar al London Review of Books un text sobre l’experiència que va viure en un concert de Rosalía ("La seva veu, que encara conserva una lluminositat juvenil, podria passar de meravellosa a miraculosa en uns quants anys") a Chicago. "Sempre estic provant d’entendre què fa feliç la gent", assegura en aquesta peça. La resposta és fàcil, la felicitat és ella, la seva lectura.

Temes:

Humor