Yuval Abraham i Rachel Szor, directors de ‘Naza’: "A Israel impera la creença que tots els palestins mereixen morir"

Firmen el demolidor documental que arriba als cines després d’aconseguir el premi especial del jurat a Venècia.

«Un nou Govern a Israel, sigui quin sigui, no oferirà res nou per als palestins»

Yuval Abraham i Rachel Szor, directors de ‘Naza’: "A Israel impera la  creença que tots els palestins mereixen morir"
5
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Format a partir de paraules hebrees que signifiquen "mal col·lateral", l’acrònim NAZA és utilitzat pel servei d’intel·ligència israelià per referir-se als civils que es preveu que moriran en un atac aeri. També dona títol al documental premiat a la Mostra que detalla com funciona la màquina de matar d’Israel.

El seu metratge combina fragments de 24 entrevistes amb membres anònims de la intel·ligència i l’exèrcit israelians que han participat en el terrorífic sistema a través del qual, en els tres últims anys, el règim de Benjamin Netanyahu ha matat 73.000 gazians mentre destruïa infraestructures essencials i el 90% dels habitatges, i que en el dia d’avui segueix en funcionament. Totes les converses tenen lloc en un terrat a Tel-Aviv, de nit, mentre tota una ciutat continua callada, indiferent, i còmplice. Naza és la nova pel·lícula de Yuval Abraham i Rachel Szor, la meitat israeliana del quartet de directors de No Other Land, el documental sobre l’assetjament d’Israel als palestins a Cisjordània que va guanyar l’Oscar el 2024.

Naza deixa clara la magnitud de l’aparell de destrucció amb què Israel sotmet Gaza. ¿Com s’expliquen vostès que tanta gent hagi participat en el genocidi?

Yuval Abraham: No tinc una resposta clara, ni a això ni a la falta general de rebuig que els crims comesos pel Govern de Netanyahu han generat al nostre país. Però convé recordar que, des dels atacs perpetrats per Hamas el 7 d’octubre del 2023, a la societat israeliana impera la creença que a Gaza no hi havia innocents i, per tant, tots els palestins mereixen morir. Per descomptat, és una idea nascuda d’un racisme i una deshumanització terribles, i d’una quotidianitat que normalitza i banalitza la mort. Fa molta por el que això diu sobre l’estat d’Israel.

¿Per què creuen que els entrevistats que apareixen a la seva pel·lícula van decidir parlar?

Y. A.: Alguns ho van fer per un sentiment de vergonya pel que havien fet, i per la necessitat de posar-ho en coneixement públic. D’altres sentien el contrari de la vergonya; fins i tot parlaven amb cert orgull del coneixement que havien adquirit en el servei d’intel·ligència, i de tot el que havien aconseguit. A ells els va resultar fàcil participar en la matança perquè no reconeixien el seu crim.

Rachel Szor: En tot cas, el que vam demanar als entrevistats no era un judici moral sobre el que feien ni els seus motius per fer-ho. Ens interessava més el funcionament del sistema de matança massiva, el procés dins de la cadena d’assassinats. I que els testimonis provinguin de les mateixes persones que van executar aquelles accions dificulta la negació dels fets.

Naza deixa clar que el pla d’Israel era destruir la major part possible de Gaza abans de perdre la legitimitat internacional que la matança del 7 d’octubre els havia atorgat. ¿Quant d’aquest crèdit creuen que queda?

J. A.: Netanyahu no ha perdut les potències importants que el recolzen: els EUA, d’una banda, i Alemanya i Itàlia, que han bloquejat possibles represàlies de la UE contra Israel, de l’altra. Gràcies a Espanya, Grècia i altres països, hi ha hagut un fort canvi en l’opinió pública, així com una voluntat d’imposar sancions econòmiques. També hi ha hagut un canvi en l’opinió pública nord-americana, com demostra l’auge de líders com Zohan Mamdani i d’altres que afirmen clarament que Israel ha comès un genocidi. Però el fet és que la destrucció de Gaza segueix endavant. Sobre el paper hi ha un alto el foc, però des de l’octubre del 2025 Israel ha matat més de 1.000 palestins, 300 d’ells nens.

¿Són optimistes respecte al que pugui passar amb Gaza i Israel si Netanyahu és substituït en les pròximes eleccions al seu país?

R. S.: Esperem que Netanyahu sigui substituït, però un nou Govern, sigui quin sigui, no oferirà res nou per als palestins. Cap dels partits es molesta a parlar de Gaza i Cisjordània, fins i tot els anomenats liberals es mantenen en silenci sobre això. El públic israelià a qui més vull que arribi aquesta pel·lícula és precisament aquesta població de centreesquerra i contrària a Netanyahu, que és el segment de la població a què pertanyen moltes de les persones que apareixen a la nostra pel·lícula i que solen ingressar en els serveis d’intel·ligència. Tenim curiositat per veure quines seran les seves reaccions perquè, normalment, a les pel·lícules crítiques amb Israel la crítica es dirigeix contra els colons o contra la dreta i l’extrema dreta. Però Naza posa el focus a Tel-Aviv, en l’elit liberal d’Israel i en la seva complicitat amb els crims.

¿Estan considerats enemics de l’Estat? ¿Temen represàlies?

J. A.: Mai se sap. Vivim en un país amb un Govern d’extrema dreta i basat en la supremacia jueva, i com a israelians tenim el privilegi fins i tot de poder parlar amb aquests oficials d’intel·ligència. També sabem que en els últims anys s’ha incrementat l’assetjament i la persecució a aquells que s’oposen a Netanyahu. I prenem mesures per intentar evitar que ens vigilin.

R. S.: Sentim que no hem fet res dolent i que tenim la responsabilitat d’alçar la veu, com a cineastes i com a éssers humans. Però l’Estat d’Israel ha embogit, està fora de control.

¿Creuen que la seva pel·lícula s’estrenarà a Israel?

J. A.: Els cines comercials segurament no acceptaran projectar-la, així que haurem de ser creatius. Per nosaltres és molt important confrontar la nostra pròpia societat amb els crims comesos per l’Estat israelià i amb la participació de tantes persones de la societat. Ens sembla important que les persones que han estat implicades en l’assassinat de famílies i nens, persones que parlen en hebreu, siguin escoltades per altres israelians, alguns dels quals potser voldrien ingressar en les mateixes unitats d’intel·ligència que han executat el genocidi.

¿Realment creuen que Naza pot canviar mentalitats?

Notícies relacionades

J. A.: Aconseguir que la gent de tot el món la vegi ens sembla un bon punt de partida. Però amb No Other Land vam guanyar l’Oscar i, tot i així, fa uns dies han demolit dos llogarrets a Cisjordània, a Masafer Yatta. És molt dur veure com la situació no fa més que empitjorar.

R. S.:Fem el que ens correspon, que és documentar el que passa. Tot i això, és inevitable sentir que estem fracassant.

Temes:

Gaza Israel