Teatre
Sílvia Munt dirigeix ‘Panorama des del pont’ al Goya
Aquesta versió sobre immigrants de primera i segona generació, desig i possessió, compta amb David Selvas, Laura Conejero i Laura Gaja
Sílvia Munt torna a la direcció teatral amb un clàssic, Panorama des del pont, d’Arthur Miller. Arribarà al Teatre Goya a partir del 16 d’octubre amb David Selvas en el rol d’Eddie, Laura Conejero com la seva soferta dona, Beatrice, i la jove Laura Gaja com a Catherine, la neboda òrfena de Beatrice la relació de la qual amb un immigrant il·legal desencadena la ira d’Eddie. Igual com ella, Jan D. Casablancas, que fa de Rodopho, i Nil Cardoner, que encarna Marco, germà gran de Rodolpho, van ser seleccionats per la directora en unes proves molt freqüentades.
"Tinc uns actorassos brutals, tant els que el públic ja coneix com els que no, que han sortit d’un càsting molt exhaustiu", avança la directora. "És una obra molt potent que parla d’immigració de primera i segona generació, de família i del desig dins de la família perquè l’amor es pot convertir en una cosa molt perillosa". Munt ha disfrutat en els assajos. La seva versió s’ha quedat en l’essencial. Ha eliminat totes les escenes més costumistes. Això li permet plantejar una posada en escena que "no passa en cap època concreta".
"Una obra eterna"
Notícies relacionadesÉs una nova producció amb Bitò, amb qui porta 10 obres en 10 anys. Comenta que la seva fascinació per aquest text ve de lluny. "Sempre havia tingut ganes de fer Panorama... perquè és una obra eterna. Estic enamorada d’ella perquè parla del nucli absolutament patològic d’on neix aquesta frontera entre el mal i el bé dins la família. De com l’heteropatriarcat continua instal·lat en la nostra societat".
El tema és de tremenda actualitat, ho veiem constantment. "Això de ser bona persona no saps mai on comença i on acaba. Avui molts joves podrien ser Eddies perquè veig un retrocés en la visió del que és ser masculí, la possessió, la mirada cap a l’altre que ve de fora. En certes coses hem retrocedit". I afegeix que a ningú li passen desapercebuts els moviments neoliberals que bufen des dels EUA perquè la dona torni a la llar i les famílies siguin com les d’abans. No falta remarcar el paral·lelisme entre la societat dels anys 50 i l’actual. "No hem avançat tant, el masclisme i el patriarcat segueixen a l’ordre del dia".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
