Paloma Sánchez- Garnica aterra a Manhattan

En una taula a la cantonada, a punt de prendre els comandaments de la història i aplicar-se a consciència amb tota mena d’extorsions, tripijocs i delictes majors, el Gordo Farelli, Russell Torino i Fabrizio Donatti, figurants i protagonistes, segons el cas, d’Un hombre de honor (Planeta), novel·la amb què Sánchez-Garnica desfà el camí de Leonard Cohen –" first we take Manhattan, then we take Berlin", però al revés– i salta de l’Alemanya de postguerra a la febril i vibrant Nova York de 1968.

A saber: la Cosa Nostra fent-ne de les seves, la Guerra del Vietnam com a tapadora per al tràfic d’heroïna i la corrupció campant al seu aire per les comissaries de Harlem i els molls d’Hoboken, on les traïcions es couen a mitjanit. L’any del White Album i, en fi, el penúltim ranedor de la innocència dels 60. "Va ser un any absolutament convuls, però també magnètic; un any d’una violència política brutal. El Vietnam comença a obrir els ulls a una gran part de la població sobre el paper que està exercint els EUA en aquesta guerra; l’assassinat de Martin Luther King provoca protestes violentíssimes al llarg i ample del país; i el de Robert Kennedy deixa un gran buit en part de la població", resumeix Sánchez-Garnica. Al menú, empresaris sense escrúpols, tèrbols experiments de la CIA i periodistes entre l’espasa i la paret.

És un dia ennuvolat a Manhattan i l’escriptora reflexiona sobre els silencis, els codis d’honor sicilians i el relativisme moral mentre recorre escenaris de la seva nova novel·la, la primera després de guanyar el Planeta el 2024. Si el repte imposa, no se li nota.

"Al lector te l’has de treballar i conquerir-lo amb cada novel·la. Això està claríssim. Pensar que per guanyar un Planeta ja ho tens tot fet seria un error", diu amb elegància abans d’arribar al llac de Central Park, punt de partida del llibre, i abordar una de les seves claus: el que un dels personatges defineix, amb certa ingenuïtat, com a "homes d’honor carregats de dignitat criminal". Un oxímoron de manual sobre el qual l’autora descarrega bona part del pes moral de la novel·la. "El concepte d’honor és profundament ambigu: es pot entendre com a fidelitat, com a lleialtat i protecció de la família per damunt de tot, sí, però el mateix honor, per a aquesta gent, era també una enorme càrrega d’obediència, silenci i la submissió a unes regles que ningú s’atrevia a qüestionar", explica.

Es refereix Sánchez-Garnica, és clar, als uomini d’onore de la màfia siciliana, presa de terra d’una novel·la que acaba el 1969, any de publicació d’El padrí, i en la qual el crim organitzat és únicament una petita part d’un entramat que es va enredant a mesura que l’heroïna de la novel·la, Nicole Donaldson, investigadora amb vocació de reportera de The New York Times, va descobrint inquietants connexions entre l’assassinat de Bobby Kennedy, la CIA i els tentacles de la màfia. "Si hagués arribat a ser president, s’hauria convertit en una persona molt incòmoda per a molta gent", defensa.

És aquí on realitat, ficció i especulació comencen a avenir-se i l’escriptora juga la carta de Sirhan Sirhan, assassí convicte del senador i presumpta víctima d’un programa de control mental, l’MKUltra, dissenyat per l’agència d’intel·ligència nord-americana per manipular el comportament humà amb l’ús d’LSD. "Sirhan Sirhan deia que es trobava en un estat d’hipnosi o sota els efectes d’alguna substància, que no era als seus cabals. Reconeix que va disparar i va poder provocar una matança, perquè va ferir cinc persones, però diu que no recorda el moment de disparar ni sap per què ho va fer", explica. L’ombra de la sospita, una vegada més, inflamant els ànims i afegint més llenya al foc de la conspiració. "Als Estats Units, en aquella època, s’acceptava moltes vegades la versió oficial sota l’argument de la seguretat nacional", assegura.

¿Funciona llavors el 1968 de la novel·la com a mirall dels nostres dies? "És evident. Estem en una situació de divisió i confrontació, fent-nos preguntes molt similars a les que podien fer-se els nord-americans del 1968. ¿Qui té el poder? ¿Qui controla la informació? ¿Quins límits té l’Estat? ¿Quines conseqüències té la corrupció institucional? Hi ha una qüestió molt evident d’aquells últims anys dels 60 que després esclataria amb el Watergate i que també està passant ara: la falta de confiança en les institucions. Això és molt perillós perquè quan la població dona l’esquena a la política, als governants i als qui tenen el poder, abandonem un terreny que poden ocupar d’altres: els presumptes salvadors de la pàtria, els populismes que diuen que ho arreglaran tot. Aquest desencant respecte a les institucions i respecte a la política és perillós perquè, com a societat, tenim una responsabilitat i no podem abandonar-la".

Notícies relacionades

La poeta canadenca Anne Carson guanya el premi Nobel de Literatura 2026

Rosalía va cantar a Manresa per menys de 10 euros: així va ser el concert on va avançar el seu primer disc

Davant la seu històrica de The New York Times del carrer 43, redacció d’aura mitològica ocupada avui dia per un fons d’inversions, un possible titular. "La llibertat de premsa és fonamental per a la democràcia. Si no hi ha llibertat de premsa, la democràcia s’apaga", defensa Sánchez- Garnica, embarcada aquí en una ferma reivindicació del periodisme d’investigació com dic de contenció i fortí de les llibertats.

No sembla casual que Un hombre de honor comencés a cobrar forma a partir d’un article sobre les peticions d’excarceració contínuament denegades de Sirhan Sirhan i que un dels materials promocionals que Planeta ha distribuït sigui la primera plana de The New York Times del 6 de juny del 1968, l’endemà de l’assassinat de Kennedy. "Els periodistes teniu una enorme responsabilitat, però sempre dic que existeix una altra responsabilitat: la de la població, la dels ciutadans. Hem d’informar-nos correctament, contrastar i buscar informació. No podem quedar-nos amb el primer titular ni únicament amb allò que ens agrada. Tota llibertat comporta obligacions. Tenim llibertat de premsa i llibertat d’expressió, però tota llibertat i tot dret impliquen també una obligació", reflexiona.