‘Horror folk’ a la Figueres dels 90

Hi sortiran Josep Pla i Salvador Dalí més endavant. Però la mitologia quotidiana del noi la formen Xesco Boix, Juan José Moreno Cuenca El Vaquilla, Antonio Tejero, Sangtraït. De Boix va ser el primer concert que va veure Martín. "Després vaig saber que es va suïcidar i va ser un xoc", diu. De la fuga del Vaquilla en un trànsit amb tren des de la presó de Figueres el va informar una xicota que era filla d’un inspector de la Policia Nacional. Al castell de Sant Ferran estava pres el tinent coronel colpista de la Guàrdia Civil, que potser sentia o potser no les burles dels nois. Sangtraït, simplement, "eren Déu a Figueres".

"És una història plantejada en clau de retrat generacional d’una joventut que voltàvem per Figueres i rodalia a mitjan 90 –assenyala Martín–. Les discoteques i els bars que hi surten són la majoria llocs que ja no existeixen i que no trobaràs esmentats a internet. En aquest sentit jo crec que agradarà als de la meva quinta". Potser no tant a Empordà Turisme. Ja la primera pàgina retrata la prostitució de carretera i de puticlubs de carretera entre Figueres i la Jonquera, encara els segons "escenaris poderosos" malgrat ser morts, comenta Martín.

"Imagino que es compleix el tòpic que la primera ficció sempre tracta sobre la teva adolescència o la teva infància –admet Martín–. Suposo que sí. Però això m’ha permès rescatar situacions fascinants. Les vetlles d’un besavi i una besàvia es van fer a la casa pairal, on es va emportar la cambra frigorífica. I als àpats funeraris hi havia un plat cap per avall a la taula, parada amb tovallons negres. Tot i que no he mirat de fer un bestiari català d’éssers terrorífics".

Pla: ressona amb el seu llibre El rellotger de Creixells, "que narra la peripècia real d’un bandit que assassinava i violava en masies de maneres terriblement rituals disfressat de capellà", diu Martín.

Dalí: va imaginar un orgue tocat per la tramuntana a les ruïnes del castell de Quermançó, situat dalt d’un cingle on el vent del nord pot bufar a 200 quilòmetres per hora. Deliri màxim. No digueu que no us ha fet mai mitja por el Dalí de barretina i veu d’evangelista. L’escriptor (més) i el pintor (menys) turmenten el jove en una formidable seqüència psicodèlica de nombrosos recursos gràfics.

Benages es va sentir com un peix a l’aigua amb el guió. "La referència a Xesco Boix em va arribar a l’ànima –diu–. L’havia vist actuar moltes vegades a Badalona. I quan em va descriure "el bar del punki" vaig dibuixar el bar El Paso, que era el bar que anava a Badalona. Va dir que era clavat". "M’enviava els esbossos i pensava: ‘Collons, aquest paio és com si m’hagués clavat un cable dins del cervell i em xuclés les imatges’", afegeix Martín.

Notícies relacionades

Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"

L’Orfeó Català o com cantar per amor a l’art en l’elit musical

Humor i Lovecraft

La barreja de terror i humor de L’altre Empordà té arrels, per exemple, en les sagues de Freddy Krueger i Possessió infernal , observa Benages. Qui per a les pàgines de sexe entre humana i dimoni accepta la influència d’haver llegit molt de Lovecraft de jove. "Hi ha un rotllo sexual tentacular i bavós –explica–. Sempre m’ha agradat dibuixar aquestes marranades".