CRÍTICA
Desafiant estrena de gira de Vetusta Morla
BARCELONA. 02.10.2026 Concierto de Vetusta Morla en el Palau Sant Jordi. /
Vetusta Morla ha sigut sempre un grup amb inventiva i en el seu retorn proposa una mena de concert aventurat, amb cançons noves no publicades, per arribar així a l’orella del públic per primer cop en la seva versió més crua i vivaç. Van ser vuit temes d’estrena (dels 26 que van sonar) els que ens van assaltar ahir al Sant Jordi, en el seu primer concert després de dos anys en blanc, arrencada de la campanya Gira de vuelta. Canciones de ida.
Posada en escena original, amb la banda situada dins d’un cercle, uns raïls sobre els quals es movia la càmera que subministrava plans pròxims dels músics. Ells, a prop els uns dels altres, veient-se les cares. "El nostre local d’assaig", va anunciar Pucho, que en molts moments va arribar a cantar d’esquena al públic. "Hem tornat!", va cridar en el seu reconegut català de Tres Cantos (Madrid).
La intriga apuntava a les cançons noves, i quatre van sonar seguides com a benvinguda. Tot apunta que l’àlbum, encara sense data d’edició, torna Vetusta Morla a la seva lògica rock d’una manera alhora accessible i oberta a les audàcies: la dinàmica melòdica triomfal del tema d’obertura. Mi colección de duelos, curtcircuitada per la guitarra dissonant de Juanma Latorre i amb cites als caiguts Robe i Jorge Ilegal. Memòria sentimental també invocada a Bailar en Beirut (Nick Drake, Thom Yorke), entre desenvolupaments amb fort component percussor, també a De alguna forma. I el manejable senzill acabat de publicar, Sivuelves. Recorrent després al material conegut, el sextet va caminar amb seguretat en un Mapas sufocant i va obrir tres saboroses falques per a Cable a tierra (2021), la seva incursió en les músiques d’arrel. Més primícies: la depuradora Todo lo que arde, entre incendis i naufragis, l’aturada semiacústica de Lo importante i el tacte industrial de La caja de los truenos, imponent tema acusatori de "les arrugues d’Occident", amb un cor pacificador com a coda.
I en el camí de Copenhaguen i Los días raros, que van ser el clímax de la nit, encara faltava una última novetat, obrint el bis: Si nos quedamos solos en el mundo, una hipòtesi apocalíptica que Pucho va cantar amorosament. Solució rara, la de posar-nos aquestes noves cançons als llavis abans d’hora, però Vetusta Morla aconseguirà que les ganes d’escoltar l’àlbum creixin nit rere nit.
Vetusta Morla
Notícies relacionades‘‘Gira de vuelta. Canciones de ida’’
Palau Sant Jordi. 2/10/2026
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pena de mort als EUA Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària
- Després d’una víctima mortal Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»
- 24 hores de votació La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància
- Tremolor Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà
- Coses que funcionen