CRÍTICA
Una aclamada inauguració
02/10/2026 fotos de la crítica del concierto de la OBC, hoy en el Auditori. /
La temporada 2026-27 de l’OBC, que patrocina EL PERIÓDICO, va aixecar el teló amb un programa edificant, un toc local i una mirada al Romanticisme incipient d’un jove Chopin i al simfonisme madur de Beethoven. La vetllada va començar amb el poc programat Concertino per a orquestra de corda o instruments d’arc (1927-28), de Robert Gerhard, una obra breu, d’esperit cambrístic, però d’ambiciosa factura; en tres moviments el compositor explora el que pot donar de si la corda en la recerca de sonoritats noves i arriscades. La peça era la primera baula en aquesta biennal sobre el músic català –que fins i tot es va endinsar en el món de l’òpera– que ara l’Auditori comença a desgranar, una iniciativa que aquest important representant de l’avantguarda es mereix per reivindicar la seva obra.
L’OBC, sota la batuta del seu titular, Ludovic Morlot, va treure bon profit d’aquesta estranya barreja de modernitat i ritmes gairebé populars revisitats, amb un gran treball del concertino, Maxim Brilinsky, així com dels solistes de viola, segon violí i violoncel. L’orquestra també va mostrar múscul de la mà de Frédéric Chopin i el seu emotiu Concert per a piano i orquestra núm. 2, obra cabdal del repertori.
L’orquestra es va plegar en una adequada acció de conjunt per tal de brindar la rèplica necessària a un Jan Lisiecki que se sentia bastant còmode, que va saber brillar en aquests contrastos d’aquesta obra de joventut del compositor polonès. Melancolia i efervescència, virtuosisme i fraseig gairebé cantat, tot va ser present en una interpretació que va acabar en una ovació no només pel domini del so i pel control físic demostrat pel solista, sinó, sobretot, perquè va poder ser capaç d’anar més enllà buscant l’expressió emocional que aquesta obra mestra exigeix. Després del descans, que va comptar amb recepció inclosa per celebrar el començament del curs, va arribar Ludwig van Beethoven i la seva Setena Simfonia. Fins i tot no tractant-se d’una obra pròpia per a l’arrencada d’una temporada simfònica, la innegable bellesa de les seves melodies immortals va arribar al cor del públic, més encara gràcies a una OBC equilibrada, segura a les entrades i amb un bon plantejament dels tempi. Morlot va afrontar el repte amb una aposta convincent, sense córrer, sense perdre el sentit del ritme que batega en el primer i l’últim moviment i sense deixar-se arrossegar per introspeccions excessives.
Notícies relacionades0BC
L’Auditori 2/10/2026
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pena de mort als EUA Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària
- Després d’una víctima mortal Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»
- 24 hores de votació La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància
- Tremolor Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà
- Coses que funcionen