Deportació, inconformisme i respecte

Un fotograma de la película Sombra nómada.

Un fotograma de la película Sombra nómada.

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

La Mariam diu al seu oncle: "Tingues paciència i la teva ombra arribarà". La Mariam és una jove sahrauí deportada d’Espanya. En la primera seqüència veiem com l’arresten enmig del carrer. Segueixen després uns bonics plans del desert, de la sorra acariciada pel vent i, en modèlica transició el·líptica, una escena d’ella en una comissaria marroquina. Torna al Sàhara Occidental, amb la família, però el seu únic desig és aconseguir prou diners per tornar a Espanya. El retorn al nucli familiar és insatisfactori per a ella, però profitós per a la directora japoneso-nord-americana Eimi Imanishi, que estableix a partir d’aquestes trobades un xoc vivencial que té com a marc la celebració de l’Eid al-Fitr, la festivitat religiosa més important dels musulmans.

La càmera està molt a sobre de la Mariam en qualsevol situació i escenari. La deixa respirar, al revés d’altres films plantejats amb un sentit opressiu de la càmera, però no l’abandona en gairebé cap pla per escrutar la manera com mira de conviure i alhora allunyar-se del lloc al qual pensa que no pertany. L’ombra sabem que acabarà per arribar-li, perquè no deixa de ser un viatge de coneixement i reconsideració que, a més, explica bastant bé l’estranyesa i dissidència de la desposseïda comunitat sahrauí.

Notícies relacionades

‘Sombra nómada’

(Estrena: 2/10/2026)