De la censura al triomf (tardà)

Menys ambigua, tot i que tampoc del tot explícita, era l’homosexualitat del mordaç columnista Waldo Lydecker a Laura, que l’any 1945 va valer a Clifton Webb una candidatura a l’Oscar al millor intèrpret de repartiment que es pot considerar com la primera nominació d’un actor per interpretar un personatge gai. Després en van venir d’altres (Sal Mineo a Rebel sense causa el 1956, per exemple), però l’Acadèmia de Hollywood encara tardaria unes quantes dècades a decidir-se a premiar amb l’estatueta una interpretació masculina o femenina, d’un personatge obertament homosexual.

Un cas singular és el de Cowboy de mitjanit (1969), que relata la història d’un jove texà que arriba a Nova York amb la intenció de fer fortuna i s’acaba veient abocat a exercir de xaper. Va triomfar en gran als Oscars de 1970, en els quals es va emportar els guardons a millor pel·lícula (va ser el primer film amb la qualificació X que es va imposar en la categoria reina) i millor direcció (per a John Schlesinger, un cineasta gai), però els seus dos protagonistes, Jon Voight i Dustin Hoffman, els dos nominats, van ser relegats a l’hora del repartiment de premis en favor del sempre inequívoc John Wayne (per Valor de llei).

Va caldre esperar fins al 1986 per veure per primera vegada un actor guanyar l’estatueta amb un personatge homosexual. L’èxit va correspondre a William Hurt, que es va emportar l’Oscar pel seu treball en el drama carcerari El beso de la mujer araña, d’Héctor Babenco, on interpreta un escaparatista gai que compleix condemna per corrupció de menors. Vuit anys després, Tom Hanks es va emportar també el premi per Philadelphia, dirigida per Jonathan Demme, que narra la lluita judicial d’un advocat homosexual que és acomiadat del despatx en què treballa quan els seus ocupadors descobreixen que pateix sida. I el 2000 Hillary Swank va guanyar l’Oscar a la millor actriu per interpretar a Boys don’t cry Brandon Teena, un jove trans que va ser víctima d’un crim brutal d’odi en mans de dos exconvictes (és una història real). Aquell mateix any, Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, va ser escollida la millor pel·lícula en llengua no anglesa.

El "sostre" dels prejudicis

Notícies relacionades

La poeta canadenca Anne Carson guanya el premi Nobel de Literatura 2026

Rosalía va cantar a Manresa per menys de 10 euros: així va ser el concert on va avançar el seu primer disc

La relació entre els Oscars i el cine de temàtica LGTBI va viure un important punt d’inflexió en l’edició del 2006, quan Brokeback Mountain, la cinta d’Ang Lee sobre la relació sentimental que mantenen dos vaquers, va ser sorprenentment privada de l’Oscar a la millor pel·lícula per la més discreta Crash, de Paul Haggis. Aquesta decisió va aixecar una onada de crítiques, que van atribuir el veredicte al conservadorisme i l’homofòbia dels votants de l’Acadèmia. El mateix Ang Lee va assegurar un temps més tard que la pel·lícula "tenia un sostre" a causa dels prejudicis que existien contra una història d’amor gai.

Tot i que hi va haver més premis d’interpretació per personatges homosexuals (Sean Penn per Em dic Harvey Milk, Natalie Portman per El cigne negre, Matthew McConaughey i Jared Leto per Dallas Buyers Club...), les coses no es normalitzarien (més o menys) fins al 2017. Aquell any, la sorprenent Moonlight, de Barry Jenkins, es va erigir en la primera pel·lícula de temàtica obertament LGTBIQ + distingida amb l’Oscar al millor film (que el repartiment estigués a més compost íntegrament per intèrprets de raça negra va convertir el seu èxit en especialment meritori). Com per ratificar aquest horitzó de normalitat, en la següent edició, el premi a la millor pel·lícula en llengua no anglesa va ser per a la xilena Una mujer fantástica , de Sebastián Lelio, retrat de la lluita d’una dona trans per reafirmar la seva identitat davant el rebuig del seu entorn.