Del vestit joia a l’or líquid
Dos grans corrents van conviure a la gala dels Emmy: cristalls, metal·litzats i colors sorbet, i un negre portat a la mínima expressió, van marcar una alfombra vermella on el vell Hollywood es va fer més sensual i la sastreria masculina va perdre rigidesa.
L’esmòquing va continuar manant, tot i que els millors van ser els que es van allunyar de la fórmula clàssica
Periodista
Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Els Emmy van coronar Widow’s Bay com a millor comèdia i The Pitt com a millor sèrie dramàtica. Abans de les estatuetes, va arribar l’altre espectacle: una alfombra vermella –aquesta vegada literalment blava–, que va deixar algunes de les imatges de moda més potents de l’inici de la temporada de premis. Entre aquestes van conviure dos grans corrents: cristalls, metal·litzats i brodats que convertien el vestit en superfície de llum, i una elegància més silenciosa feta de negre, siluetes llenceres i tons sorbet a les galtes. L’esmòquing va continuar manant, tot i que els millors van ser els que es van allunyar de la fórmula més rígida, com Colman Domingo.
Zendaya, de Prada. /
Zendaya, de Prada.
Zendaya va convertir el vestit joia en una segona pell amb un Prada a mida de tul transparent cobert de cristalls, escot de vertigen i petita cua. Mikimoto hi va posar les joies, i el seu nou
Pixie,
D’inspiració dels noranta, va acabar de modernitzar el conjunt. Nominada com a millor actriu dramàtica per
Euphoria
No va guanyar però a l’alfombra blava va tornar a servir glamur com ningú.
Selena Gomez, de Louis Vuitton. /
Selena Gomez, de Louis Vuitton.
Si calia vestir-se com una estatueta, Selena Gomez va trobar la manera més sofisticada de fer-ho (mesos abans dels Oscars). El seu Louis Vuitton daurat, sense tirants i construït amb malla metàl·lica que se li arremolinava a la cintura abans d’obrir-se en sirena, tenia alguna cosa d’armadura i, també, una mica de bola de discoteca.
Nicole Kidman, de Chanel.
Va triar l’artesania davant la brillantor. El seu Chanel blanc de bustier, cintura molt marcada i volum escultòric estava esquitxat per 46 flors fetes a mà en crepè de seda, organça i ràfia. Romàntic sense resultar nupcial i delicat sense perdre presència. Per cert, Penélope Cruz ja havia presentat una versió d’aquest model, però en vermell i tirants, a Venècia tan sols fa uns dies.
Colman Domingo, de Valentino. /
Colman Domingo, de Valentino.
Pocs homes entenen l’alfombra com Colman Domingo. Va elegir un Valentino i va tornar a fugir de l’esmòquing convencional amb una jaqueta d’aire de bata en color préssec i amb coll mandarí amb sivelles tradicionals i pantalons amplis i fluids en color ivori, a més d’una faixa estreta en color fúcsia: luxe relaxat amb la dosi exacta de teatralitat.
Florence Pugh, de Vivienne Westwood.
El lila va trobar en Florence Pugh el seu millor argument (encara que no va ser l’única que va elegir aquest to per lluir figura). El seu Vivienne Westwood a mida barrejava lluentons, silueta cenyida i unes mànigues drapejades gairebé flotants, rematades per un espectacular collaret de Bulgari. Un romanticisme deliberadament imperfecte, molt Westwood i molt Pugh.
Elle Fanning, de Ralph Lauren collection.
Fanning va abandonar per una nit el seu registre més principesc per abraçar una sensualitat molt més lleugera. El seu Ralph Lauren Collection en verd jade, confeccionat en gasa de seda i cobert de microscòpiques comptes de cristall, li queia sobre el cos gairebé com una camisa de dormir de luxe.
Chase Infiniti, de Louis Vuitton.
Un dels grans noms nous de l’alfombra vermella va confirmar el seu estatus. Chase Infiniti va portar un Louis Vuitton de sirena, sense tirants i completament recobert de comptes de color coure: un vestit pensat per capturar la llum sense necessitat d’afegir-hi més dramatisme.
Notícies relacionadesGrace Gummer, de Dior.
Enmig de tanta brillantor, Grace Gummer va recordar el poder d’un gran vestit negre. El seu Dior, dissenyat per Jonathan Anderson, partia d’una columna strapless per afegir volum al cos, una textura prisada i una filera lateral de botons de perla. Minimalisme, sí, però gens pla. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
