Ane Gabarain, actriu: "Em van donar el Goya amb 60 anys, però la meva carrera no ha canviat gaire"

¿Què va pensar quan li van proposar interpretar Millán Astray?

Vaig pensar: "¡Quina barbaritat!». Però després, com que soc bastant kamikaze i em deixo portar per projectes així, molt extravagants, entre cometes, vaig dir: "¿Per què no?». A més, ja havia vist aquesta obra perquè es va estrenar el 2007 amb Adolfo Fernández, i em va encantar. El punt de partida és Millán Astray que s’aixeca de la tomba, es treu la pols del seu vestit militar i comença a explicar-nos la seva vida. Allà recrea aquell enfrontament verbal amb Unamuno. Són dos personatges absolutament contraposats en les seves idees, en els seus tarannàs i en la seva manera de viure. Unamuno era un home profundament democràtic que representa la intel·ligència, el sentit comú, el coneixement, l’art… I Millán Astray està a l’altre extrem: en el fanatisme, la passió per la guerra, per la sang, la violència.

¿Ha investigat molt per donar-li vida?

Una mica perquè volia entendre’l. Em sembla un personatge fascinant des del punt de vista polític, psicològic, psiquiàtric i filosòfic. Quan vaig començar a treballar i a investigar sobre ell em vaig adonar que sabia que havia sigut el fundador de la Legión, però poca cosa més. Realment va tenir una biografia molt intensa. Era un militar absolutament vocacional i es va deixar cos i ànima en la guerra. Va anar perdent parts del cos en diferents batalles. Va rebre primer un tret al pit, després un a la cuixa que el va deixar mig coix, després un altre al braç que se li va gangrenar i van haver d’amputar. I el 1926 va acabar perdent un ull. Era un home que tenia també una certa vocació intel·lectual. Estava fascinat pel bushido, una disciplina samurai, i va ser un dels fundadors de Radio Nacional. Però després el seu fanatisme el va portar per uns camins… Era un il·luminat. El que passa és que, és clar, ¡quina il·luminació tan perversa!

D’aquí a poc estrenarà una sèrie a Atresplayer, Las vecinas, produïda pels Javis. ¿Quin paper hi interpreta?

Jo faig de Josefina. Ha sigut una aventura perquè, al final, la història transcendeix també el veïnal i des del punt de vista humà és bastant atractiva. Són dues veïnes que viuen porta amb porta i tenen conflictes que es van prolongant durant anys i anys fins que acaben en judicis. És una tragicomèdia perquè els personatges tenen dolors molt mal gestionats i totes dues s’aferren al conflicte. És com si acabessin necessitant estar en conflicte. Acaben sent víctimes de si mateixes. Al final, aquest problema es converteix en una muntanya gegant que no les deixa viure i que afecta també tot el seu entorn.

¿És una sèrie en què l’espectador pot prendre partit per la Josefina o per la veïna, interpretada per Nora Navas?

Precisament això és el que intenta la sèrie: humanitzar aquests dos personatges. Entendre que, més enllà d’una cosa que es fa viral, cal preguntar-se què hi ha darrere d’aquestes dues dones, quines ferides tenen.

Fa molts anys que està de carrera. No obstant, alguna vegada ha dit que no recomanaria a un nebot o una neboda triar aquesta professió.

I ho mantinc. Perquè és molt dur. Abans era de les que deia: "Vinga, sí, fem-ho si hi ha vocació», però ara em costa més. Segons m’estic fent gran veig més les dificultats. No és fàcil. És una professió molt fotuda, les coses com són, tot i que et vagi mig bé, que és el meu cas, i hagi pogut viure sempre d’això. Tot i que després les vocacions són imparables.

Sorprèn que ho digui vostè, que té fins i tot un Goya.

És igual. A mi em van donar el Goya amb 60 anys i ni així ha canviat gran cosa la meva carrera. No pensem que perquè em donin un Goya això es tradueix en res. Tot i que jo estic agraïdíssima, evidentment. I més amb 60 anys, quan portes tota la vida treballant. Jo ja fa 43 anys que treballo, així que sé del que parlo.

Notícies relacionades

Jordi Cruz obrirà un restaurant de cuina tradicional

Les directores espanyoles per fi irrompen en el cine de terror

Ha tingut moltes feines, però ¿Patria va ser per a vostè un punt d’inflexió?

D’alguna manera sí. Va tenir molta repercussió i, a més, la sèrie va sortir bé.