Quan per escoltar música calia pagar-la

Convida a pensar en això un llibre publicat a Alemanya (en alemany i en anglès) que explica la història de la cadena de botigues que va revolucionar el comerç discogràfic en aquest país als anys 80 i 90. Es deia World of Music, nom que suggeria l’accés màgic a un paradís de sons i tonades, reduït a les sigles WOM. El títol del volum és Quan la música era encara un lloc, perquè per poder escoltar un disc a casa havies d’anar abans a la botiga a comprar-lo. I arriscar els teus diners sense estar segur d’haver encertat. L’autor és Jörg Burckhardt, el creador de WOM, el 1982, de la mà del soci inversor Klaus Scepanik.

El relat toca la meva memòria sentimental: als 80 vaig fer alguns viatges per Europa de motxiller, en Interrail, i vaig recalar dues vegades a la WOM de Múnic (la primera, per casualitat; la segona, ja no) i em va atrapar aquell megastore que treia el cap per un cèntric carrer per als vianants. No hi havia res semblant a Espanya. Una planta interminable plena de vinils, amb neons, un enorme videowall i centenars de punts d’escolta, amb tots aquells auriculars penjats del sostre. Treballaven la imatge, amb el logotip blau turquesa plasmat en pòsters i bosses.

Notícies relacionades

Les 20 pel·lícules que no et pots perdre a Sitges 2026

Sílvia Munt dirigeix ‘Panorama des del pont’ al Goya

WOM va arribar a tenir 21 botigues. Procuraven tenir dependents devots de la música, aprofundien en els catàlegs i publicaven WOM Magazine, "la revista musical més llegida d’Alemanya". Un imperi que va començar a decaure entrat el nou segle. Burckhardt va tenir un avís ja el 1997, quan un conferenciant a la fira Popkomm va advertir que en un dia no llunyà totes les nostres col·leccions de discos cabrien en una muntura d’ulleres.

Tots van riure a la sala, però la sort ja havia estat tirada i ell va treure com a conclusió que "cap èxit dura per sempre". És una història que fa pensar. Sí, els concerts (de les estrelles) s’han posat pels núvols, però no està de més insinuar que el sistema no treballa necessàriament per fastiguejar els melòmans del món, ja que, a l’altra cara de la moneda, la música gravada avui és gratis, i mai ho havia sigut, i aquest detall sol passar-se destacadament per alt.