Javier Cercas i els extremenys de La Gavilla

Cercas parlava d’Ibahernando, el poble de Càceres on va néixer el 1962 i que sempre l’ha acompanyat. «Quan torno a casa, des de París, de Londres, de Nova York, la meva mare no em pregunta pel Brexit. La pregunta que em fa sempre indefectiblement és: ‘¿Què, Javi, a qui has vist d’Ibahernando?’. La pregunta és totalment pertinent. És molt difícil viatjar pel món, per remot que sigui el lloc, i no trobar-te amb algun veí de la població», recordava fa anys.

Amb només 4 anys, Cercas va deixar el seu poble natal i, com tants d’altres, es va instal·lar a Girona, on es convertiria en professor de literatura espanyola primer i novel·lista d’èxit després. «Passar de ser el net de tia Francisca a un lloc on ningú et coneixia... L’emigració és una cosa molt dura. I això és Extremadura», va explicar Cercas al seu pas per la FIL. El desarrelament, però, va ser la clau. L’hi va dir també la seva mare, fa molt temps: «Javier, no series l’escriptor que has sigut si no ens n’haguéssim anat d’Ibahernando».

Del seu poble va sorgir, sense anar més lluny, la idea inicial d’‘El monarca de las sombras', amb el seu besoncle Manuel Mena, falangista i alferes de l’exèrcit sublevat, «que va lluitar per una causa injusta i va morir al bàndol equivocat» a la batalla de l’Ebre. «El meu besoncle no va morir per la pàtria, sinó per una colla de fills de puta que enverinava cervells», va dir l’autor quan va aparèixer la novel·la.

Si això fos un festival, Cercas, ja veuen, seria el cap de cartell, però la diàspora extremenya que va arrelar a Catalunya s’explica també a través de l’Aula Literària Luis Chamizo, l’Associació Cultural Poètica Luz de Luna de l’Hospitalet de Llobregat, l’Associació poètica Sendero del poeta i, sobretot, La Gavilla, associació que va arribar a reunir una vintena de poetes extremenys establerts a Catalunya.

Notícies relacionades

L’eco de la reialesa de The Smiths

Plesh incorpora Ibai Llanos i Piqué com a socis cofundadors

Entre els seus membres més destacats, la pacense Felisa Paz Pablos, fundadora al seu torn del Grup de Poetas de Sabadell Pensament Poètic, i el de Càceres Wenceslao Mohedas Ramos, activista cultural vinculat a Hogar Extremeño i amb diversos poemaris publicats als anys noranta. L’objectiu de La Gavilla, que es va mantenir en actiu un parell d’anys, no era cap altre que unir inquietuds literàries i poètiques de persones emigrants i recórrer bona part de Catalunya.

El cas de Mohedas és especialment significatiu, ja que un dels seus primers contactes amb Catalunya es va produir a Salamanca, quan es va apuntar a un curs de català mentre estudiava a la universitat. Després vindrien el trasllat a Santa Coloma de Gramenet, les classes a l’escola Montessori de L’Hospitalet de Llobregat, els sonets i les quintets sobre l’«extremenyanitat» i el reconeixement com a Fill Il·lustre de Jaraicejo, el poble on va néixer el 1946.