"Es publica en funció de l’interès del mercat; si hi ha demanda, cal cobrir-la"

Venim d’anys de bonança i de rècord, tot i que sembla que el creixement comença a moderar-se. ¿Quina és, ara mateix, la foto fixa del sector del llibre?

Ara mateix, al tancament d’agost, el creixement del mercat és de 4,5%. Creixem en la línia del mercat i preveiem que això es mantindrà durant els pròxims mesos. Han sigut anys de creixements molt importants, de fins a 10% el 2023-2024, i sí que és veritat que ara potser fa una pausa, però continuem amb molt de dinamisme. Si parles amb llibreters, estan engrescats. Hi ha molta demanda a tots els canals de venda.

En el cas del mercat català, ¿el ritme de creixement és el mateix?

El mercat català és peculiar. Aquest any creix al mateix nivell, fins i tot et diria una mica més, que el mercat de llengua castellana. És molt dinàmic. Sí que hem vist que els últims 20 anys no ha tingut el mateix creixement per, entre altres coses, un canvi en el teixit de la població. Però ara està actiu. Aquest any i el passat creix a uns índexs molt bons. Nosaltres creixem molt més que el mercat a través del nostre projecte, amb Rosa dels Vents, La Magrana i La Campana. Hem trobat fenòmens com Gil Pratsobrerroca o Regina Rodríguez Sirvent, que són autors en català que tenen un gran públic, un públic molt jove.

Entre el 2019 i el 2021, Penguin Random House va adquirir La Campana i La Magrana i els últims anys hem assistit a la irrupció d’Abacus Futur i a la compra d’Edicions del Periscopi per part de Grup 62. ¿Com es reparteix ara mateix l’ecosistema en català?

Estem en una quota del 20%, cosa que vol dir en una quota també important al mercat del llibre en català. Aquests grups també hi inverteixen, però nosaltres hem aconseguit aquest any créixer un 15%. Estem celebrant el 50è aniversari de La Magrana, hem fundat el premi Lo Somni amb Òmnium Cultural... Pensem que podem continuar guanyant terreny.

¿De quina manera? ¿A través del catàleg? ¿Amb noves adquisicions de segells?

Sempre som receptius a si alguna editorial es vol incorporar al nostre grup, però ara mateix veiem que amb els nostres editors i el nostre programa editorial podem continuar creixent internament per mitjà de la captació també de molts autors joves, que és el que incorporem al nostre catàleg en català.

Se sol dir que una part dels lectors que llegeixen en català sent nens es passen al castellà quan han de fer el salt a la literatura juvenil. ¿Com es gestiona això?

Sí que veiem que sembla que a la gent li és més fàcil llegir en castellà, però és una mica el peix que es mossega la cua: hi ha d’haver oferta perquè la gent consumeixi. El que no volem és que la gent digui que l’agafa en castellà perquè no està en català. Per això estem molt enfocats en aquest tema.

En les editorials petites se sol acusar els grans grups de dopar el mercat inundant-lo amb novetats que després no es corresponen amb les xifres de vendes ni els índexs de lectura.

El que veiem és que, si posem més títols en el mercat, les vendes augmenten, cosa que vol dir que al final hi ha una demanda. Per a mi, que hi hagi moltes publicacions no és pas un problema, ja que cobreixes molts interessos de la societat. Si hi ha una demanda, s’ha de cobrir. Està bé que hi hagi una programació editorial variada i àmplia, perquè al final ofereixes possibilitats al lector. A més, avui dia, amb la tecnologia, això ha canviat moltíssim: pots fer una edició digital, una edició més sofisticada, il·lustrada... Dit això, el que és fonamental i cada vegada més important és la figura de l’editor. En un món en què hi ha tant de contingut, i amb la IA cada vegada hi ha més continguts, el rol d’algú que selecciona i que prepara un programa editorial associat amb un segell serà cada vegada més important.

¿Com és la convivència amb la IA? ¿Quines són les seves línies vermelles?

És el gran tema ara mateix arreu del món. Nosaltres creiem en la propietat intel·lectual i que s’ha de defensar davant aquests models predictius. Si es fa servir el contingut, s’ha de ser transparent i remunerar el creador. Als Estats Units no hi ha gaire sensibilitat en aquest assumpte, però s’ha de continuar batallant. D’altra banda, la IA ofereix un gran potencial. Nosaltres, per exemple, la fem servir per a models predictius de demanda: quan hem de reimprimir un llibre, on s’ha de distribuir, en quin moment... Ens permet ser més eficients, més ràpids, però per a la part creativa, creiem en la creativitat humana.

No podrà substituir mai un editor.

Tampoc a un autor. I així és com treballem.

Algunes editorials ja han començat a fer servir la IA per cribrar manuscrits.

Es podrà usar per a moltes coses, però al final l’edició és una feina artesanal en què el component humà és molt important. La base del nostre treball és humana. I volem que continuï sent així.

Notícies relacionades

Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"

L’Orfeó Català o com cantar per amor a l’art en l’elit musical

I mentrestant, el paper continua sent-hi.

És la gran sorpresa dels últims anys. El 2010 tots els gurus deien que el 2025 el 80% dels llibres seria en format digital, i és al contrari. I és una cosa que passa en totes les edats. La gent jove també vol llegir en format físic, i tot el que sigui fenomen fan és increïble. És una cosa postpandèmia: la gent vol el llibre físic, contacte amb l’autor, si fa una signatura és multitudinària... No els havíem vist mai. La gent vol tenir experiències.