L’auge del pòdcast literari impulsa el llibre en català

L’any és el 2025. El lloc, una carpa al passeig Lluís Companys, als peus de l’Arc de Triomf, on la Setmana del Llibre en Català s’ha dignat a arrelar. A dins, Juliana Canet, Clàudia Rius, Bernat Reher i Blanca Pujals, quatre veus crescudes entre el periodisme i les humanitats, assisteixen a la crida de "la literatura catalana a Spotify" i disseccionen la dimensió del fenomen. A l’altre costat, ple total i sensació general que allà hi ha, assaltant les ones, els prescriptors del futur. Els nous ambaixadors del llibre en català.

Canet condueix al costat de Marina Porras el programa multiplataforma Club Tàndem; Rius està al capdavant de La contracoberta, espai impulsat per l’editorial Barcino per endinsar-se en els clàssics catalans; Reher és un dels creadors de Mentrimentres, una "manifestació humanística podcastil" que tant s’enfronta amb Thomas Mann com entrevista el traductor en català de Victor Heringer, i Pujals, ideòloga de la col·lecció Petits Plaers, de l’editorial Viena, també és l’artífex del victorià i anàrquic Punkis vuitcentistes. De sobte, algú s’anima i suggereix que potser estan cobrint un gran buit educatiu. "Els pòdcasts no poden assumir-ho tot. Al final semblem la mare coratge de Brecht", assenyala amb certa ironia Reher.

Seguim. El moment és ara el març del 2026. Rius, Canet i Porras s’afegeixen a la festa de la Nit de les Lletres Catalanes per recollir al MNAC el premi Muriel Casals de comunicació. ¿Els seus superpoders, segons el jurat? Difondre amb rigor i amor tant la llengua com la literatura catalanes, "en un format amb capacitat d’arribar especialment als públics que poden connectar via xarxes socials o plataformes audiovisuals". El format, ho deuen haver endevinat, és el pòdcast, inesperat aliat de les lletres catalanes que des de la pandèmia que revoluciona la manera que tenen els lectors de relacionar-se amb els llibres. "Estan contribuint molt a ampliar l’univers de lectors i a augmentar la profunditat amb què ens acostem a les obres", explica a EL PERIÓDICO Oriol Magrinyà, president d’Editors.cat i director de l’editorial Barcino.

El fenomen no és nou, però viu aquests dies la seva particular edat d’or gràcies a una vastíssima oferta que, a més de Club Tàndem, La contracoberta, Mentrimentres i (el ja desaparegut) Punkis vuitcentistes, també comprèn espais com L’illa de Maians, impulsat per la llibreria Ona i conduït per Bernat Dedéu; El repetidor, magazín cultural de Biblioteques de Barcelona; Punt volat, fruit de la col·laboració de L’Avenç, Enderrock i Raig Verd; Arribir, el més gamberro i divertit del lot gràcies a Eduard Gener i Uriol Gilibets; Llibres, i punt!, d’Els Bookhunters; Poc cas, centrat en literatura infantil i juvenil...

"Al final, els pòdcasts literaris estan demostrant que hi ha lectors amb ganes de parlar de literatura més enllà dels mitjans oficials o institucionals, com la ràdio, la televisió i els diaris. Hi ha converses literàries d’una qualitat que costa trobar en altres àmbits", apunta Cristina Domènech, directora de la Setmana del Llibre en Català. "Gairebé tenim l’obligació de donar veu, en la mesura de les nostres possibilitats, a tot el que està passant, perquè crec que estem en un moment de gran efervescència i s’estan fent coses molt interessants", afegeix Domènech.

Precisament la nova generació pòdcast i l’eclosió de la literatura a les ones serà un dels fils conductors de la pròxima Setmana, que entre el 18 i el 27 acollirà cada dia un pòdcast literari en directe. "La Setmana no es pot quedar al marge de tot el que està passant al voltant del llibre en català", assenyala la directora. El mateix deuen pensar a la Conselleria de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que des d’aquest any compta amb una línia d’ajuda específica de 275.000 euros per a "projectes de pòdcasts en català o occità de ficció narrativa o temàtica cultural". Per cert, la Setmana també té un videopòdcast produït per 3Cat i presentat per Albert Om, Marina Porras, Andrea Gumes, Xavier Grasset, David Guzman i Marta Romagosa, entre d’altres.

"El que és més interessant d’un pòdcast és que expandeix la lectura", defensa la periodista Clàudia Rius, conductora de La contracoberta. "Pot motivar-te a llegir o donar-te més context després d’haver-lo llegit", afegeix. Per Marina Porras, la clau és ocupar "un espai que abans no existia". "En la literatura catalana, la part acadèmica fa moltíssim temps que funciona. Passa el mateix amb les editorials. En canvi, aquesta idea de continuar la lectura per altres vies no estava gaire desenvolupada", apunta la copresentadora de Club Tàndem, doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i autora de títols dedicats a autors com Mercè Rodoreda i Gabriel Ferrater.

Crítica amb intenció

En els dos casos, tant Rius com Porras coincideixen a assenyalar que el pòdcast neix com a reacció a la precarització primer i desertització després de la crítica literària en bona part de l’ecosistema mediàtic català. Això explica, també, el seu viatge d’una perifèria gairebé amateur a l’eix estructural de la mateixa indústria. "Els periodistes necessitem feina i els editors necessiten difondre els seus llibres. En realitat, l’encaix és perfecte", indica Rius. "Es discuteix molt si això de fet és crítica o és prescripció, però penso que qualsevol que parli de literatura amb intenció està fent crítica", matisa Porras.

El pòdcast, suggereix Magrinyà, "complementa aquest univers més ràpid i immediat de TikTok o Instagram", abaixa les revolucions i permet, com apunta Rius, "posar una mica de pausa a la bogeria aquesta de les novetats constants". És significatiu, per exemple, que alguns dels espais punters a Catalunya esquivin l’actualitat i l’allau de novetats per dedicar programes sencers a Josep Pla, Ausiàs March, Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Joaquim Ruyra i Llorenç Villalonga. Clàssics redescoberts o, encara millor, clàssics encara per descobrir. "Tot just acabem de publicar un programa sobre Maria Teresa Vernet, la primera novel·lista moderna dels anys 20 i 30 del segle passat. Jo no la coneixia de res, i igual que jo moltíssims lectors de Catalunya no la deuen conèixer", explica la responsable de La contracoberta.

Crear lectors

Al final serà veritat que, al cap i a la fi, sí que han vingut a cobrir uns buits educacionals ben notoris. "Ens vam adonar que hi havia una mancança molt important de coneixement dels clàssics catalans entre una part bastant àmplia del públic. En alguns casos era per una qüestió generacional, persones que potser podrien haver-los estudiat a l’escola però que no ho van fer. En d’altres, té a veure amb el fet que durant molts anys la literatura s’ha explicat cada vegada menys o d’una altra manera", detalla Magrinyà, que ha fet una aposta pels clàssics que no es limita únicament a llibres de la seva pròpia editorial. "Seria impensable fer un pòdcast d’aquestes característiques i no parlar, per exemple, de Josep Pla. A més, si augmenta el nombre de persones que estimen la nostra literatura i en tenen un coneixement més ampli, indirectament també serà més fàcil que llegeixin els nostres", reconeix.

El cànon, ja ho veuen, com a trampolí literari i insospitat planter de nous lectors. Ho sap bé Porras, que els seus últims programes al costat de Canet els han protagonitzat joves promeses com Irene Polo, Blai Bonet o Jacint Verdaguer. "Veiem que gent que potser no s’acostaria a aquesta mena de llibres hi acaba entrant gràcies a aquests formats. No és que no llegeixin res, però potser sí que aquesta mena de literatura no la consumien", apunta.

Notícies relacionades

Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"

L’Orfeó Català o com cantar per amor a l’art en l’elit musical

Una altra cosa és com es tradueix tota aquesta allau d’hores davant el micròfon –facin la suma: programes que conceptualment no són pòdcasts, però no els en falta gaire, com Ciutat Maragda, de David Guzman; La pila, d’Andrea Genovart i Marc Cerrudo, i Literal, de Bet Molina i Eugènia Güell– en les llistes de vendes i els balanços de comptes. "Tenim intuïcions. El problema és que hi intervenen tants factors que resulta molt difícil establir una relació directa de causa-efecte. La intuïció ens diu que sí que hi ha un impacte, però potser no és immediat, sinó més aviat a llarg termini. Vas creant una base de lectors", diu el president dels editors catalans.

El temps, com sempre, ho dirà. "Si vingués un director financer i em preguntés quina és la relació cost-benefici i quant hem recuperat econòmicament gràcies al pòdcast, no tindria una resposta. Culturalment, en canvi, sí que tenim clar el valor i la relació que té amb la nostra missió", diu.